Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ara
veure  2. ara
veure  3. ara
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ARA f.: cast. ara.
|| 1. Pedra sobre la qual s'ofereixen sacrificis. La llum de l'alba al peu de l'ara el troba, Canigó i.
|| 2. Pedra quadrada i plana que està col·locada damunt la taula de l'altar i que és consagrada, i sobre la qual el sacerdot posa el calze i l'hòstia en el sacrifici de la missa. Sgleya novella hon s'aparella altar e ara, Spill 12959. Visitant los altars... ha trobat lo loch de la ara enclotat, doc. a. 1581 (Hist. Sóller, ii, 805).
    Fon.:
áɾə (Barc., Palma); áɾa (Val.).
    Etim.:
pres del llatí ăra, mat. sign. || 1.

2. ARA
I. adv.
|| 1. En el temps present; cast. ahora. Los ffrares del espital qui ara son et qui son a uenir, doc. a. 1181 (Miret Templers 541). No conegui en vos ningun senyal de tristor fins ara, Llull Blanq. 1. O mort... ¿com no vens ara com me veus en aquest cas...?, Genebreda Cons. 16. Tu ets presoner desde ara, Canigó ii.
|| 2. per extensió: a) En temps molt pròxim al present. Ara tot just ell es partit, Lacavalleria Gazoph. Bara se feu senyor axí com ara dauall hoyreu, Tomic Hist. 20. Ara'm posaré el gipó, Penya Poes. 261.—b) Denota el principi d'una relació de dependència entre la frase subsegüent i el que han dit abans o que diuen després. Ara partiré en pau de aquesta mortal vida, puys tan glorios nom reportaré, Villena Vita Chr., c. 4. Mas ara que entre ells per paraules la cosa era palesada, li seria pus dura cosa portarla, Curial, i, 8. No digues res pus, que ara no pensaré mes que en N'Aina-Maria, Alcover Cont. 8.
II. conj. S'empra per introduir una frase en què es manifesta canvi de circumstàncies i de resultat respecte de la frase anterior. Si's tractàs de profecies de Deu. En J. Moya les posaria en corantena; ara ses d'En Lerroux les creu totes, Aurora 226. Ni per els trajes ni per les carassetes té ninguna importancia el carnaval en Altea; ara, per bromes, ja es atra cosa, Martínez Folkl. i, 77.
    Loc.
—a) Ara mateix: expressa temps molt pròxim al present. Batista, ¿no han passat ara mateix les maduxaires?, Vilanova Obres, xi, 130.—b) Ara ara: expressa temps passat molt pròxim al present (Barc., Mall.).—c) Ara..., ara...: denota alternació de diverses accions o circumstàncies. Segons que la ocasió ha portats los libres a mans mías, ara uns, ara altros, Bruniquer Rúbr. i, 21. Y ara caych, ara m'axech, | ara plor ara jamech, | me qued cent llegos enrera, Penya Poes. 124. Els gossos anavan endavant, ara ensumant, ara glapint, Casellas Sots 10.—d) Ara abans ara: d'aquí a un moment (Empordà). «Me som esperat molt, i me deien: ara abans ara arribarà!; i no ha arribat» (Llofriu).—e) Ara abans d'ara: a punt, en gran imminència (Vic). «Estava ara abans d'ara per esser fusellat» (Aguiló Dicc.).—f) Ara i adés: a vegades, de tant en tant, intermitentment (Empordà, Olot); sovint, amb freqüència (Val., Maestrat). «De fesols no n'hem collits gaires, però encara en tenim per menjar-ne ara i adés» (Olot). «Ara i adés li agarra el mal» (Maestrat).—g) Adés i ara: de tant en tant, a vegades (Mall.). V. adés i desiara.—h) Per ara, o ara per ara, o ara com ara (Cat., Val., Bal.), o com ara (Mall.): en les circumstàncies presents.—i) Com és ara: serveix per presentar un exemple o un cas concret de lo que s'ha afirmat d'una manera general (Mall., Men.).—j) Com és ara?: serveix per demanar exemple concret o aclariment del que s'ha afirmat d'una manera vaga o general (Mall.). «Ho sé de bona tinta.—Com és ara?».—k) Ara o suara: en un temps o en un altre (Men.).—l) A l'hora d'ara (Mall., Men.), o a hores d'ara (Cat.): en el temps present.—m) ¿I ara?...: expressa estranyesa. ¿Que ès vostè la compromesa?—Y ara, ¿que va de bo?, Vilanova Obres, xi, 85. Quan un exclama: ¿i ara?, el seu interlocutor li respon: «¡suara!» (Mall.) o bé «¡és més tard que suara!» (Llofriu).
    Fon.:
áɾə (pir-or., or., bal.); áɾɛ (Ll.); áɾa (Maestrat, Val.).
    Etim.:
del llatí hac hŏra, ‘en aquesta hora’.

3. ARA f. (Alg.),
per ala. Lu cap l'a dat al para com cap de casa, i lu cos a la mara, i las aras a ella, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 301).