Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arborar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARBORAR v. tr.
I. nàut. Proveir una embarcació dels arbres corresponents, posant-los en el lloc i posició que pertoca; cast. arbolar. a) Arborar a plom o en candela: posar els arbres verticalment (Barc.).—b) Arborar amb caiguda: posar els arbres amb un poc d'inclinació (Barc.).
II. || 1. nàut. Alçar angularment una cosa, recolzant en ferm un de sos caps i hissant l'altre fins que quedi en la posició que convé, com es fa amb un arbre de barca, una càbria, etc.; cast. enarbolar. Perque no sabria ballar ab tal so | ni menys arborar en larbre lantena, Proc. Olives 780. a) absol. E tantost arboraren e callaren e feren vela, Desclot Cròn. 129. Mogué's vent..., e encontinent fem arborar e metre veles alçades, Pere IV, Cròn. 132.
|| 2. Alçar una cosa amunt i verticalment (Cat.). Donaren son combat e arboraren scales per la muralla, Tirant, c. 379. Prengué a sa mà lo estandart Real... y aquell arborà y alsà en alt, doc. any 1620 (Bofarull Mar. 109). Rei vol dir la tirania que arbora un llamp per fuet, Alcover Poem. Bíbl. 44.
|| 3. refl. Alçar-se molt amunt Y se la admira [a la mare de Déu] arborant-se al cel a ser coronada de gloria, Serra Cal. folkl. 273. Talment un flam de Purgatori | qui s'arboràs en mig dels vius, Colom Juven. 122.
|| 4. Encendre amb flamarada intensa. «Arborar un munt de palla», etc. (Aladern Dicc.). a) met. «Tinc una set, que m'arbora» (Barc.). M'arborava la cara, m'oprimia la conciencia Oller Fig. pays 112.
|| 5. Irritar molt, inflamar d'una passió intensa (Empordà, Barc., Valls, Tarragona); cast. sulfurar. «Joan se va arborar quan va veure que no li feien justícia» (Valls). En Mitus, en mitj del moment fosch, s'arborà y llençà una paraulota, Víct. Cat., Cayres 15.
    Fon.:
əɾβuɾá (or.); aɾβoɾá (occ.).
    Var. form.:
arbolar.
    Etim.:
del llatí vulgar *arbŏrāre, mat. sign. || 1.