Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. arca
veure  2. arca
veure  3. arca
veure  arça
veure  1. arcà
veure  2. arcà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARCA f.
|| 1. Caixa gran que es tanca i serveix per guardar diverses coses; cast. arca. Tolgren an P. toro una arca, doc. segle XII (Pujol Doc. 15). Mes la dita moneda dins una arca prop del tresor, Eximplis, i, 199. Una archa de tenir farina, doc. a. 1478 (Boll. Lul. iii, 227).Encara s'usa el mot arca amb aquest significat en el llenguatge vulgar de les comarques de Pobla de L. i Banyoles. a) especialment: La caixa del tresor. S'Ajuntament ha restaurat s'arca aprofitant s'ocasió de tenirla buyda, Roq. 17.
|| 2. Lloc on els vidriers posen a recoure els porrons o vidre treballat, perquè prengui consistència (Manresa, Vimbodí).
|| 3. Combinació de dipòsits de llast, de sorra o d'aigua, que algunes embarcacions grans porten per poder-ne disminuir el calat (Cat., Val., Bal., segons Amades-Roig).
|| 4. Nau closa que construí Noè per preservar del diluvi la seva família i una parella de cada espècie d'animals; cast. arca. Con Noe fo en la arca e con fo lo delobi, Llull Doctr. Puer., 69. Tota [la natura humana] perí, enfora cells qui foren en l'archa de Noe, Llull Cont. 95. Salvats, al si de l'Arca, del naufragi major, Atlàntida i.
|| 5. met. Lloc on hi ha molts d'animals o molta varietat de gent. No més éram dessèt dins aquella arca [la diligència], Roq. 11.
|| 6. Arca de l'aliança, ant. arca de l'amistat o de amistança: la caixa de fusta preciosa i d'or que Moisès féu construir per guardar-hi les taules de la Llei. Per l'arca de amistança e per las duas taulas, digues jur, fórmula de jurament dels jueus en l'Edat Mitjana. Manà als euangelistes que traguessen la archa de la amistat de nostre senyor Deu, Serra Gèn. 91. Y l'arca d'aliança entra a Jerusalem, Alcover Poem. Bíbl. 67.
    Fon.:
áɾkə (Barc., Gir., Tarr., Mall., Men.); áɾkɛ (Ll., Maó); áɾka (Val., Cast., Al.); áɾсə (Palma).
    Etim.:
del llatí arca, mat. sign. || || 1, 3, 5.

2. ARCA f.
Fer arca (Val.): V. harca.

3. ARCA topon.
|| 1. Nom d'alguns sepulcres megalítics que es troben a diferents endrets de Catalunya: a Coll-Sabadell hi ha la Pedra-arca; a l'Espolla hi ha Cabana-arqueta; dins els cartularis medievals de St. Cugat del Vallès i de la Catedral de Barcelona es troba sovint menció del Camp de l'Arca, situat prop de Barcelona, tramudat avui en Camp de l'Arpa; l'any 900 el comte Guifre el Pelós confirma una donació d'una terra de Cervelló, que confrontava «a parte vero occidentis a colle ubi archa antiqua constructa est», i a un doc. de l'any 1060 trobam que hi havia prop de Reixac «alodio quod vocant mata et alio nomine archa nova» (Bol. Ac. B. L., ii, 89 i ss.). A un doc. de l'any 1463 que es troba a l'arxiu parroquial de Guardiolada trobam el Coll de l'Arca com a nom d'una partida del terme de Cabestany. L'Arca és el nom d'una alqueria de Puigpunyent (Mall.); cfr. mapa Despuig.
|| 2. Nom d'un riu del comtat de Besalú, que surt en un doc. del segle X (ap. Monsalvatge Not. hist. xi, 257).
    Etim.:
segons Carreras i Candi, els Arca del || 1 significaven ‘sepulcre’, i aquell autor ho dedueix d'un doc. de l'any 1086 que diu: «concedo sanctae Marie riuipulletis ciphum I arg et ad archam sancte Eulalie concedo ciphum I arg.» (ap Bol. Ac. B. L., ii, 90). En aquest significat, és natural atribuir a Arca l'ètim llatí arca ‘sarcòfag’. Ara el nom de riu Arca (|| 2) sembla pre-romà, com indica Montoliu Noms fluv. 6.

ARÇA f.
Romeguera, planta del gènere Rubus (Rosselló); cast. zarza Vols evitar una arça, ton peu una flor palciga, Berga MT 49. S'esgarrapant els clavillars pels argelachs y les arses, Casaponce Contes 98.
    Fon.:
áɾsə (pir-or.).
    Etim.:
V. arç.

1. ARCÀ, -ANA adj., neol.
Secret, ocult a l'enteniment; cast. arcano. Perdona'ns i somriu, arcana providència, Torres Poes. 60.
    Etim.:
pres del llatí arcānus, mat. sign.

2. ARCÀ m., neol.
Cosa secreta, molt oculta a l'enteniment; cast. arcano. Volent sebre l'arcà | que un tros de carn ocultava, Ruiz Poes. 31.
    Etim.:
pres del llatí arcānum, mat. sign.