Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arpella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARPELLA f.
|| 1. imatge  Ocell carnisser de la família de les vultúrides: Vultur percnopterus (Cat., Mall., Men., Eiv.); cast. alimoche. Té el bec dèbil i el coll vestit de plomes; quan és jove, és negrós, i en fer-se vell torna blanc, conservant negres els caps de les ales; menja els animals que troba morts, i fa el niu a les escletxes de les roques més altes.
|| 2. a) imatge  Ocell carnisser semblant a un falcó: Circus cyaneus (Mall., Men.); cast. milano gris. Es fa a llocs d'aigua embassada.—b) imatge  Ocell de l'espècie Circus rufus; cast. buzardo.
|| 3. Persona de moviments violents i grollers, que fa les coses sense mirament i ho fa malbé tot (Menorca).
|| 4. Home cobdiciós (Un Mall. Dicc.).
|| 5. Arpelles. pl. a) Eina semblant a una aixada, però que té la fulla dividida en dues puntes, i serveix per cavar vinya i horts (Puigcerdà, Llofriu, Banyoles, Pineda, Tordera, Mataró, St. Feliu de C., St. Vicenç dels H.); cast. garabato.b) Eina composta d'una barra amb vuit pues de ferro, posada de través al cap d'un mànec llarg (Canet de M.); cast. rastrillo.
|| 6. imatge  pl. Herba aspra i punxosa que es fa dins els sembrats i pastures (Mallorca): Helminthia echioides Gärtn.
    Loc.
—a) Esser com un niu d'arpella: esser un conjunt de coses desordenades (Palma).—b) «Tal arpella, tal niu» (Marroig Refr.).
    Fon.:
əɾpéʎɛ (Puigcerdà, Maó); əɾpéʎə (Empordà, Barc., Bal.).
    Sinòn.:
|| 1: aufrany, milana, moixeta voltonera;— || 2a: astor, martinet;— || 5: arpis, arpellots, tràmec.
    Etim.:
derivat del gr. ἅρπη ‘àguila marina’, per via del napolità aɾpeʎə, segons Meyer-Lübke, REW 4058; però sembla més probable que sigui un derivat autènticament català de arpa (art. 2).