Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assentar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

ASSENTAR o SENTAR v.: cast. asentar, sentar.
I. Asseure, posar qualcú de manera que el seu pes reposi damunt les anques (Cat., Val.). Puguen en lo darrer [lloc] sentarse los apothecaris, doc. a. 1605 (Segura Hist. Sta. Col. 242). Reposant a cada replà y assentantse bona estona, Pons Auca 309. Senta't, Ciril·lo; beu tu, Layeta, Vilanova Obres, xi, 119. Bon home..., assentauvos a ma taula, Ruiz Poes. 66.
II. Situar una cosa a cert lloc i d'una manera estable. Per assentar e parar aquell [retaule] en la capella, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.). Lo delit d'om en l'entendre s'assenta. Ausiàs March, c. Que espines no trobàrem a l'assentar los peus al bell mitj de la via, Ruiz Poes. 80. Especialment:
|| 1. a) Col·locar les pedres en el lloc convenient per bastir un edifici. Assentar los fonaments, Pou, Thes. puer. 9. Assentar una paret: començar a construir-la, posar la primera filada de pedres (Mall.).—b) Posar els esportins un damunt l'altre, formant la pila, davall la biga de tafona (Mall.).—c) Posar en terra el jaç o primera fila de garbes per bastir la garbera (Mall.).—d) Cosir els botons a la roba (Martí G. Dicc.).
|| 2. Aplanar a cops de martell la sola de la sabata quan ja està clavada o cosida, a fi que quedi ben llisa i amotllada (Cat., Bal.).
|| 3. refl. Fer-se més estable una paret o altra construcció, pel seu propi pes.
|| 4. Assentar-se les barres: contreure's les mandíbules de tal manera que no es pot obrir la boca.
|| 5. refl. a) Cobrar enteniment, tornar assenyat. Fóra hora que t'hi assentessas, vethoaquí, Pons Auca 75. Si aquest carabassot teu no s'assanta, ...te rompré una espatla, Alcover Rond. ii, 268.—b) Serenar-se el temps (Empordà, Mallorca).
|| 6. Adaptar, fer venir bé una cosa amb una altra. Se agafa les solapes del gech sacsejantlo per assentarse'l millor, Vilanova Obres, xi, 98.—a) refl. o intr. Adaptar-se, venir bé una cosa a qualcú, esser acomodada a les seves conveniències o als seus gusts. Aquest menjar no se m'assenta (Torra Dicc.). «¿Vols anar a Ciutat?—Ja m'assanta» (Mall.).
|| 7. Assentar-se l'aparell a les cavalleries: fregar massa fort els guarniments amb el cos de la bístia, nafrant aquesta (Martí G. Dicc.).
III. || 1. Donar o suposar com a cert. Si tu provas els absurdos que has sentat, diré que éts el dimoni, Penya Mos. iii, 38.
|| 2. a) Posar per escrit, anotar. Assentem tots nostres fets e escrivam la regla a la qual nos obliguem, Llull Blanq. 4, 15. Los de la present ciutat assenten y assentar ajan generalment tot lo que rebran y cobraran, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli).—b) Inscriure. Que se assenten y es fan soldats, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507).Sentar plaça: inscriure's a la milícia; fig., agregar-se a un grup de gent d'un caràcter determinat. Sentar plaça de beneit: acreditar-se com a beneit. Y ara només faran que bescantar-me | i fer-me sentar plaça de covard, Sagarra Caçador 114.—b) Contractar algú al servei d'un altre per fer qualque treball, especialment per collir olives a una possessió (Mall.).—d) Depositar cada jugador la seva part abans de començar el joc (Mall.).
|| 3. a) Pegar fort i amb encert (Val.).—b) Imposar una multa (Pego).
    Loc.
—a) Assentar-se en lo mig aimut: fer bancarrota, cessar en el comerç o tornar arrera la paraula donada (Val.).—b) Assentar algú en cadireta: fer-lo caure en el parany que ell tenia disposat per a un altre, o descobrir falta en allò que ell pretenia fer passar com a virtut (Martí G. Dicc.).
    Refr.
—a) «El que s'assenta en pedra, dos voltes s'alegra» (Val.).—b) «Qui s'assenta en pedra i treballa, no medra» (Martí G. Dicc.).—c) «Sa feina és santa, i assanta» (Mall., Men.).
    Fon.:
əsəntá, səntá (pir-or., or., bal.); asentá, sentá (occ.); asentáɾ, sentáɾ (val.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. En baleàric, les formes rizotòniques tenen á en lloc de é (jo assant, tu assantes, m'assanta, etc.).
    Etim.:
del llatí sedentare, mat. sign. I, II.