Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avalot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

AVALOT (o esvalot, i ant. avolot). m.
|| 1. Aplec tumultuós; cast. tumulto, alboroto. Gran avalot de juheus foren a la porta cridant, Pere Pasqual Obres, i, 36. Lendemà mati vench hun avolot en la host, Desclot Cròn., c. 140. Com de continent lo dit poble faés auelot [sic], Eximenis, II Reg. lxiv. Indignats no poch dels grans auolots contra l'aliama, doc. a. 1391 (Est. Univ. xiv, 136). Sentiren venir gent armada ab gran aualot, Villena Vita Chr., c. 209. Major avalot se mouria en lo poble, Gerson Passio x. Pera apayvagar l'esvalot d'indignació. Casellas Sots 129.
|| 2. Crits o sorolls molt forts, com de gent irada o fortament excitada. Va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp abans silenciós, Ruyra Parada 17. Va rompre en vítols, avalots i picament de mans (BSCC, v, 271).
    Fon.:
aβalɔ́t (Aitona, Maestr., Castelló, Val.); əβəlɔ́t (Eiv.); əzβəlɔ́t (Gir., Empordà, Solsona); əzvəlɔ́t (Valls); əzvəlɔ̞́t (Mall., Men.); əvəlɔ̞́t (Mall.).
    Etim.:
V. avalotar.