Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  badallar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BADALLAR v.
I. intr.
|| 1. Obrir la boca per un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'expiració prolongada, produït per la son, fam, cansament o fastidi; cast. bostezar. Dementre que us preguen, ja no faran sino badallar e estenilar, Llull Cont. 92, 9. Com volia Deus pregar, tantost començaua a badayar, Llull Felix, pt. viii, c. 62.
|| 2. Morir-se, fer el darrer badall (Mall.); cast. expirar. «Me pensava tornar loca | com s'estimat badallà; | i ara pens i torn pensar | que una perhom mos ne toca» (cançó pop. mall.). Badallen en llurs braços els nins, Alcover Poem. Bíbl. 71.
|| 3. Passar fam (Cat., Val., Bal.). Caram! Si'ns las paguessen tant be, poch hi badallaríam com ara, Pons Auca 176.
II. || 1. intr. Obrir-se, badar-se. Badalle la mar, e tota plena de boques llance spumalls, Curial, iii, 16.
|| 2. tr. Obrir un pa sense separar completament les dues meitats, per ficar-hi companatge (Maestr.).
    Fon.:
bəðəʎá (pir-or., or.); baðaʎá (occ.); baðaʎáɾ (val.); bəðəјá (Bagà, Olot, Llofriu, St. Vicenç dels H., Mall., Eiv.); bəðəá (Men.).
    Etim.:
del llatí batacŭlāre, mat. sign. || 1, derivat de batare ‘obrir’ (cfr. Wartburg FEW, i, 282).