Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bastard
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BASTARD, -ARDA m. i f.
|| 1. Fill o filla il·legítim de pares que en el moment de la generació no eren aptes legalment per a casar-se; cast. bastardo. Sapiats que'l fill e la filla bastarts del dit rey..., son arribats, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 533). Lo rey Sanxo de Mallorques hauia tres filles bastardes, les quals hauia hagudes de una filla de un caualler, Tomic Hist. 197. Gosan aquest privilegi las fillas legitimas y naturals y no las bastardas dels pintors, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 409).
|| 2. Animal híbrid. La bona mula e verdadera deu esser filla de ase y de egua, e no deu esser filla de roçi e de somera, car son mules bastardes e jamés fan bona proua, Dieç Menesc. i, 13 v.o
|| 3. Porcella de tres a sis mesos (Solsona, Sta. Col. de Q.).
|| 4. Dolent; mancat de bondat, en sentit moral o material (Eiv.); cast. malo. «Dus unes sabates molt bastardes»; «Aquest camí és molt bastard».
|| 5. m. Corda que enfila els trucs, tot al volt d'un abre de nau (Barc.); cast. bastardo.
|| 6. Lletra bastarda: lletra cursiva.
|| 7. ant. Galera bastarda: galera de grossària mitjancera. Totes altres galeas nostras grossas bastardes et sotils, doc. a. 1360 (Bofarull Mar. 102). Exceptades sis galeres entre bastardes y sotils, Pere IV, Cròn. 307.
|| 8. Pilota bastarda: bala més petita que les ordinàries (pilotes justes); cast. posta. A de aportar una bossa ab quatra dotzenas de pilotas justas, y altres mes petitas ditas bastardas para quant pelearà de molt prop ab lo enemich, Moradell Prel. 24. a) f. Bastarda: perdigons molt menuts per caçar animals petits (Men.).
|| 9. Vi bastard: vi fet de raïms pansits. Bastart vi de les grapes, Nebrija Dic. Vi bastart que se fa de raims pansits, Agustí Secr. 56.
|| 10. a) m. Bastard: post de 3 cm. de gruix (Empordà)—b) m. Bastard: cadascuna de les vuit barres primes que estan situades entre les quatre més gruixudes de la creu del rodet de la sénia, convergeixen al centre d'aquest i formen amb els seus extrems setze dents que engranen amb les estaques de la roda dels catúfols (Peníscola).—c) f. Bastarda: la post darrera que resulta en serrar un tronc, la qual és rodonenca del costat forà (Sta. Col. de Q.). Mes vna bastarda..., mes altra post, doc. a. 1566 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 11. f. Bastarda: rajola quadrada que té tres quarts de pam per cada costat (Palma).
|| 12. Bastarda: a) La vela llatina major d'una barca (Labèrnia Dicc.); cast. bastarda.b) Vela petita del bot, per quan fa massa vent (Maó).
|| 13. imatge  f. Bastarda: espècie d'esquella no gaire grossa que duen les cabres (Pont de S.).
|| 14. f. Bastarda: llima molt fina per polir; cast. bastarda.
Bastard: llin. existent a Catalunya, València i Mallorca. Hi ha qui escriu Bestart i Bestard, però incorrectament.
    Loc.

Més sèrio que el Pare Bastard: molt seriós, amb serietat excessiva (Mall.).
    Fon.:
m.: bəstáɾt (or., bal.); bastáɾt (occ., val.).—f.: bəstáɾdə (or., bal.); bestáɾda (Pont de S.); bastáɾda (val.).
    Etim.:
del llatí vg. *bastardus, ‘fill de concubina’. Segons Diez EWb 45, aquest mot llatí hipotètic seria un derivat de *bastum, ‘bast’, i originàriament deuria haver significat ‘infant concebut damunt un bast’; el fonament semàntic d'aqueixa etimologia serien les relacions sexuals dels traginers amb les mosses d'hostal. Aquesta teoria tingué acceptació entre els filòlegs (cfr. A. Thomas en Rom. xlvi, 396); però avui s'obre pas la teoria de Sperber, segons la qual el mot *bastardus seria derivat del germ. *bansti ‘graner’ i deuria haver significat originàriament ‘infant concebut en el graner’ (cfr. Wartburg FEW, i, 277).