Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  boda
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BODA f. (usat més sovint en plural, bodes)
|| 1. Cerimònia i festa amb què se solemnitza un matrimoni; cast. boda. La fama... era per tota la ciutat del dia de les bodes de Evast e de Aloma, Llull Blanq. 1. Volem esser a les bodes ensemps ab vosaltres, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 376). La Princesa se vestí vnes robes que Lemperador li hauia fetes fer a quant ella fes bodes, Tirant, c. 262. Pus de boda ab adressos ja arriben sos gojats, Atlàntida ii.
|| 2. Menjada amb què se celebra l'haver cantat primera missa un capellà (Albesa).
|| 3. a) Bodes d'argent: solemnització del vinticinquè aniversari d'un matrimoni, i, per extensió, d'una ordenació sacerdotal, d'una fundació, etc. Enguany son les meves bodes d'argent diguemne de poeta llorejat, Collell Flor. viii.b) Bodes d'or: solemnització del cinquantè aniversari d'un matrimoni, d'una ordenació sacerdotal, o d'una fundació, etc. Quan tractaven de celebrar llurs bodes d'or amb tota la cerimonia, Pons Com an. 144.—c) Bodes de diamant: solemnització del setanta-cinquè aniversari d'un matrimoni, d'una ordenació sacerdotal, d'una fundació, d'un càrrec, etc.
    Loc.
—a) A bodes me convides!: ho diuen per expressar satisfacció d'allò que un altre proposa (Barc., Empordà).—b) Parèixer les bodes de Na Salera: esser una cerimònia ridícula (a Barc., any 1618, segons Aguiló Dicc.).
    Refr.
—a) «A bodes i a fillol, qui no et convida no t'hi vol» (Aladern Dicc.); «En la boda del fillol, qui no t'hi convida, no t'hi vol» (Barc., Manresa); «A boda ni bateig, no vages si no et criden» (Val.); «A ses bodes d'es fiol, qui no t'hi convida no te vol» (Men.).—b) «Qui a bodes va, nuvia va a cercar» (Aladern Dicc.).—c) «A les bodes, qui menys menja és la nuvia» (Labèrnia-S. Dicc.); «En la boda, qui manco corre és la nòvia» (Martí G. Dicc.).—d) «Les bodes de fora vila no s'acaben en un dia» (Urgell, Segarra).—e) «La viuda plora, i els altres riuen en la boda» (Cat.).—f) «De tals bodes, tals coques» (Cat.).—g) «No hi ha boda sense dol ni dissabte sense sol» (Tarr.).—h) «No hi ha cap boda pobra ni cap mort rica» (Cat.); «Ni boda pobra ni enterro ric» (Val.).—i) «Aquell que a les bodes va, nuvi ha de semblar» (Barc.).—j) «Bodes maials, bodes mortals»: ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança (Manresa, Vallès).—l) «Lo que no ve el dia de les bodes, no ve a totes hores» (Cat., Val.).
    Fon.:
bóðə (or., bal.); bóða (val.).
    Sinòn.:
noces.
    Etim.:
del llatí vōta, ‘vots’ (cfr. l'antiga forma cast. uotas que surt en Glosas de Silos). El canvi de v- en b- ja existia en el llatí vulgar: a les inscripciones llatines es troba botu per votu.