Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  boig
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BOIG, BOJA m. i f.
|| 1. Que ha perdut totalment la raó o que la té greument pertorbada; cast. loco. Lo amor cego de aquell pera aquesta donzella, lo fa tornar boig, Lacavalleria Gazoph. L'humanitat li dona'l nom de boig. Atlàntida, concl. Passant gemegosa... anava la boja del Camp de Marina, Costa Trad. fant. 79. a) per extensíó, aplicat al bestiar de llana: Que pateix de cenurosi cerebral.
|| 2. Que obra irracionalment o sense reflexió; cast, loco. Ai, calla, boja, que aquesta nit el somniaré!, Víct. Cat., Ombr. 45.
|| 3. Curt d'enteniment (val., mall., men.); cast. tonto. ¡Que és boig aquest home!, Vilanova Obres, xi, 25. a) Boig-belitre: que no té el seny complert, però sap cercar ses conveniències (Empordà).
|| 4. Que sent una passió fora de raó per qualcú o per qualque cosa; cast. loco. Ell es boig de aquest minyó, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. adj. Exorbitant, que excedeix de la mesura normal o raonable; cast. loco. «Aquest any hi ha una collita boja» (Cat.).
|| 6. m. Espècie de pa semblant al de grenya, però que sols pesa un quilogram (Igualada).
|| 7. adj. Agre. «Vi boig»; «llet boja» (Gràcia, segons nota de Mn. Alcover).
|| 8. m. Estaca quadrada de fusta que es posa dreta a popa, per l'estil de la cameta, i que té per missió evitar que es desviï la corda que tira el bou, la qual, amb la sotragada, faria mal al patró que va dins el carquinyol (Vilan. i G.).
|| 9. imatge  Ocell de la família de les fringíl·lides: Fringilla petronia L. (Cat.); cast. gorrión campesino.
    Loc.
—a) Anar de boig: obrar massa de pressa o irreflexivament (Igualada).—b) A la boja: sense prudència ni reflexió (Barc., Solsona).—c) Donar-se a la boja: donar-se a la vida llibertina (Llofriu).—d) Temps a la boja: temps dolent, inclemència de la intempèrie (Llofriu).—e) Esser boig com un tupí de pixats: esser molt curt d'enteniment (Tarr.).—f) De boig en boig: sense orde o sense reflexió (Cat.).—g) Envestir de boig: acometre una empresa sense reflexió ni prudència (Labèrnia-S. Dicc.).—h) Sa boja sent el temps!: ho diuen quan algú parla irracionalment (Llofriu).—i) Deixar estar per boig: deixar anar algú per impossible de convèncer de la raó (Cat.).
    Refr.
—a) «Déu nos guard de boig en lloc estret» (Cat.).—b) «A boig i a cavaller, tot li està bé» (Cat.).—c) «No hi ha cap boig que apedrec sa seva teulada» (Mall.); «Cap boig s'apedrega la teulada» (Maestr.); «No hi ha cap boig que es tiri terra a la vista» (Aladern Dicc.).—d) «Lo que el boig fa a la darreria, fa el savi a la primeria» (Miró Afor. 321).—e) «Qui fa com los altres, no és ni boig ni savi» (Ross.).—f) «Boigs compren i savis rompen» (Urgell, Segarra).—g) «Tantes ne diu lo boig, que algunes n'endevina» (Esterri); «Tantes ne diu un boig, que per fi una n'acerta» (Maestr.).—h) «Boigs fan bitlles» (Ripoll, Empordà, Barc., Pla de Bages, Solsona, Segarra, Urgell).—i) «Boigs amb boigs sempre s'avenen» (Cat.); «A boig dar-li boig» (Saura Dicc.).—j) «Amb un boig, cames a coll» (Alt Empordà, Garrotxa, Pla de Bages).—l) «Qui és boig quan neix, mai ne guareix» (Cat.).—m) «Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres» (Cat.).—n) «Val més un boig conegut que un savi per conèixer» (Cat.)—o) «Boja per boja, vinguen diners» (Cat.).—p) «Un boig ne fa cent» (Cat.).—q) «Hi ha més boigs pel carrer que a Sant Boi» (Miró Afor. 320).—r) «No cal de boigs per fer riure els savis» (Ross.).—s) «Boig és qui no sap per a si» (Cat.).—t) «Un boig a dalt, un savi a la soca»: significa que l'olivera s'ha d'esporgar fort i s'ha d'adobar amb molta cura (Pla de Bages).
    Fon.:
bɔ́ʧ (pir-or., or., occ.); bɔ̞́ʧ (val., bal.). La forma femenina es pronuncia quasi pertot boja [bɔ́ʒə or.; bɔ́ʒɛ, bɔ́јʒɛ, bɔ́ʒa, occ.]; però en el Ribagorça i a les Balears es pronuncia botxa, amb ʧ produïda per l'analogia del masculí bɔ́ʧ [bɔ́ʧɔ, Pont de Suert; bɔ̞́ʧɛ̞, Maó; bɔ̞́ʧə, Mall.].
    Pl.:
boigs es conserva en el Rosselló, Vallespir i Empordà [pronunciat bɔ́јs o bɔ́јʦ]; però a les altres regions és més freqüent la forma bojos [bɔ́ʒus, Barc., Figueres, Penedès, Igualada; bɔ́јʒus, Tarr.; bɔ́јʒos, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Tortosa; bɔ̞́ʧos Mall.; bɔ̞́ʧus, Men.].
    Intens.:
boget, -eta; bojot, -ota; bojàs, -assa; bojarro, -arra.
    Etim.:
segons Montoliu (Est. Univ. vii, 112), del llatí *balbĭus (derivat de balbus), ‘balbuç’, ‘curt d'enteniment’; però Corominas DECast, i, 473 (i abans en Mél. Roques, iv, 43), opina que boig ve del gòtic bauths, ‘mut’ i ‘sord’.