Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bot
veure  2. bot
veure  3. bot
veure  4. bot
veure  5. bot
veure  6. bot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOT m.
|| 1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid (Conflent, Empordà, Andorra, Pallars, Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.); cast. pellejo, cuero, odre. Hodre doli bot o barral, Leuda Coll. 1249. Tres bots per dur oli nous, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quatre bots, dos vinaters y dos oliers, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Per fer els bots de vi, el primer que fa el boter és cosir la pell; després l'infla amb una manxa, la rasca amb una dalla, l'esquila amb unes tisores, l'adoba i l'empega; per fer els bots d'oli no fan més que cosir-los, i hi posen l'oli sense rascar-los ni esquilar-los (Morella).
|| 2. Borratxa, petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua els excursionistes o els treballadors de fora vila (Camp de Tarr.).
|| 3. Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons (Empordà, Segarra), i que es divideix en 8 quartes (Pallars) o en 8 cànters (Priorat, Tortosa).
|| 4. Bot de les nines (Conflent, Cerdanya), o bot de la gaita (Tamarit de la L.), o bot de vent (Artesa de S.), o simplement bot (Bonansa, Sort, Tremp, Oliana): cornamusa, instrument musical que usen principalment els pastors.
|| 5. Depòsit, generalment de forma cilíndrica, de llauna o de cartó-pedra, que s'umpl de fibra tèxtil en l'estat anomenat de veta, en les màquines cardes i manuars, servint per a transportar-la a les màquines que segueixen en l'orde de les operacions de filatura (Pons Ind. Text.).
|| 6. Reclam, a manera d'ocell fet de fust o de suro, per atreure els ocells a la caçada (Horta de Val., Mall.). cast. señuelo.
|| 7. Figa que encara no és madura (Camp de Tarr.).
|| 8. Protuberància, angle sortit (Cat.); cast. bulto, saliente. Amb el bot de la cella i del nas ben marcats, Ruyra Parada 32.
    Loc.
—a) Inflat com un bot: molt inflat (Cat.).—b) Tenir el bot ple: estar cansat de suportar una cosa, estar a punt de manifestar violentament la irritació (Cat.).—c) Rebentar el bot: fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú (Cat.).—d) Inflar el bot: fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant (Cat.).—e) Fer el bot: inflar els llavis i fer els gests precursors del plor (or., occ.);—manifestar sorrudament irritació, sense voler menjar ni parlar, especialment els infants (pir-or., or.). Tot el matí vaig fer el bot tancada a la meva cambra, Ruyra Pinya, ii, 13.—f) Voler saber quants pèls té un bot: voler coses que són impossibles (Gandesa).—g) Ploure a bots i a barrals: ploure amb gran intensitat (or., occ.).—h) Tocar el bot a algú: insinuar-li, encetar-li una questió per induir-lo indirectament a parlar-ne (Cat.). Fins el camálich, á qui tocá 'l bot, parlántli de la muda, se li havia fet de pencas, Pons Auca 153.
    Refr.

—«Bot petit, aviat és ple»: ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles (Cat.).
    Fon.:
bót (pir-or., or., occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: botàs;—b) Dim.: botet, botot.
    Sinòn.:
|| 1: odre;— || 2: borratxa, bóta;— || 3: odre;— || 4: cornamusa, borrassa, criatura verda, sac de gemecs, xeremies;— || 6: botet;— || 8: bony.
    Etim.:
del llatí tardà bŭtte, ‘bota’ (cfr. Wartburg FEW, i, 662).

2. BOT m.
|| 1. Moviment ràpid d'un cos cap amunt sense més força d'elevació que l'impuls inicial; cast. salto. Del primer bot dret me n'aní, Spill 4582. Jo la veig per les murades | com a folla pegant bots, Picó Engl. 36. a) Acte d'agafar un animal la femella per a l'acte carnal.
|| 2. Acte de tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix; cast. salto.
|| 3. Moviment ràpid cap a un lloc determinat; cast. salto. «Amb tres bots hi serem», o «amb un bot hi serem»: en molt poc temps hi arribarem. A Ciutat ab quatre bots | tornaria altra vegada, Penya Poes. 303.
|| 4. met. Trànsit ràpid d'un estat a un altre de molt diferent sense passar pels estats intermedis; cast. salto. La fa pensar es bot que és prendre estat de matrimoni, Alcover Cont. 23.
|| 5. Trànsit d'un passatge de lectura a un altre d'allunyat, deixant el tros intermedi, per oblit o intencionadament; cast. salto.
    Loc.
—a) Anar de bot de bot: anar a salts. Y vatme t' aquí trescant... de bot de bot, ple de breverols, Ignor. 2.—b) A salts i a bots: sense mirament. No volgueu qu'en materia d'enseñansa vagen a salts y a bots, a Ignor. 21.—c) Encertar el bot: tenir bon èxit en una cosa perillosa o que era de resultat dubtós. La mort es certa i incerta, | vuy di, ès segur que vendrà... | Lo que importa és està alerta | si es bot volem acertar, Santandreu M. J.—d) De bot i bolei: de repent, sense preparació. Per afeytar de bot y boley tots els homos plegats, Penya Mos. iii, 121.—e) Esser un bot damunt sa butza: esser una cosa molt molesta o desagradable (Mall.). Els es estat un bot demunt sa butza, Aurora 252.
    Fon.:
bódotb.t (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: botàs, botarro, botot.—b) Dim.: botet, boteu, botetxo.
    Etim.:
postverbal de botar.

3. imatge  BOT m.
Embarcació petita, de construcció igual que la dels gussis però amb la roda de proa més alta que l'orla, i amb molta quilla i molta amplària; cast. bote. Va al rem o a la vela i també n'hi a vapor i a motor. Dins un bot allà a la vora | s'atura alegre a pescar, Costa Trad. 100. Bot palangrer: el bot que té coberta (Maó). Bot culer: el que no té coberta, sinó corredors en els costats, i té descoberta la popa (Maó).
    Etim.:
de l'holandès boat, mat. sign.

4. BOT m.
Peix de la família dels ortagoríscids: Orthagoriscus mola (Cat., Val., Eiv.); cast. mola, rodador, pez-luna. Es gros, de les dimensions d'un delfí, de forma molt plana, de color cendrosa. La mainada fa pilotes de la seva pell, perquè bota molt (Blanes).

5. BOT topon.
Poble situat a a 6 quilòmetres al SO. de Gandesa (Ribera d'Ebre).
    Fon.:
bɔ́t (en la pronúncia local).

6. BOT
Llin. existent a Barc., Caldes de Montbui, Mataró, etc.