Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bover
veure  2. bover
veure  3. bover
veure  4. bover
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOVER
|| 1. m. Pastor de bous (pir-or., or., occ., mall.); cast. boyero. Com un parell de braus que'l bover desjunyesca, Atlàntida iv.
|| 2. L'estel Bover o s'estel des Bover (Mall.): el planeta Venus, que serveix de guia horària als pastors i bovaters. També es diu estel Bover o estel dels bouers, segons J. Amades (BDC, xviii, 217), l'estel Artur o alfa de la constel·lació del Bover, que es pon a l'hora del crepuscle vespertí.
|| 3. neol. astron. Constel·lació de l'hemisferi boreal, a la qual pertany l'estel de primera magnitud Artur.
    Refr.

—«Ahir bover, avui cavaller»: es diu d'algú que ha passat d'un estat de pobresa a una posició social elevada (Santanyí).
    Fon.:
buβé (Bagà, Pobla de L., Barc.,); boβé (Bonansa, Tremp, Pla d'Urgell, Priorat, Calasseit, Tortosa); bové (Mall.); bué (Conflent, Gir., Empordà, Garrotxa); boé (Valldemossa).
    Etim.:
del llatí boariu, mat. sign. || 1.

2. BOVER o BOUER m.
|| 1. Tripulant d'una barca del bou.
|| 2. Barca que pesca al bou (St. Feliu de G.).
    Etim.:
derivat de bou, art. 2.

3. BOVER m.
Qui corda cadires de bova (Ribagorça).
    Etim.:
derivat de bova.

4. BOVER o BOER m.
Caragol de terra, més gros que els ordinaris, i de color fosc: és l'espècie Helix aspersa (Cat., Bal.). Hi van a fer aplega de caragols y'n treuen ollades senceres d'uns bobers que son cosa may vista, Girbal Oratjol 181.
    Var. form.:
boquer.
    Fon.:
buβé (Camp de Tarr.); bové (Artà, Llucmajor); buvé (Men.); bué (Empordà); boсé (Felanitx); boké (Santanyí, Vilafr. de B.).
    Etim.:
sembla derivat de bou, i la forma boquer deu esser deguda a la contaminació de boc o de boca.