Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bròfec
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRÒFEC, BRÒFEGA adj.
|| 1. Sec, que no té humitat (Castelló). «Lo cànem està bròfec».
|| 2. Aspre (Solsona). «Aquest vi és molt bròfec».
|| 3. Adust, aspre en el tracte (Ribagorça, Balaguer, Maestr., Castelló, Val., Alcoi); cast. rudo, áspero. Plaent als plans, brofech als rebustechs, misericordios als penidents, obra del segle XIV (Col. Bof. xiii, 345). Auorri lo talem de aquella bruta e brofega Juno, Curial 23. Quin gènit més bròfec té l'agüelo, Guinot Capolls 58.
    Fon.:
bɾɔ́fek (occ., val.).
    Etim.:
formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat.