Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bres
veure  2. bres
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRES m.
|| 1. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vímens, que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits; cast. cuna. Més nou als infants lo bres que'ls plors, Llull Doctr. puer. 91, 11. Tan en lo bres d'amor l'affalegaren, Trobes V. Maria [141]. Un breç daurat ab lo bastiment trencat, Inv. Eixarch. a) met. El lloc de naixença d'una persona o cosa. Renaixer sembla'l caos, sepulcre y bres dels mons, Atlàntida v.
|| 2. Cistell gran, de forma semblant a un bres d'infant, que serveix per traginar fruita i verdura (Vall d'Àneu).
    Refr.
—a) «Lo que s'aprèn en es bres, sempre hi ès» (Men.).—b) «Bres emprat, arraconat» (Palma).
    Fon.:
bɾέs (Conflent, Esterri, Isavarri, Maó); bɾés (Llavorsí, Vilaller, Sort, Pobla de S., Tremp, Tamarit, Balaguer, Ll., Fraga, Borges-Bl., Tortosa, Morella, Vinaròs, Castelló, Valljunquera); bɾéθ (Aiguaviva d'Aragó); bɾə́s (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
d'una arrel *bertĭ-, probablement gàl·lica, amb el significat de ‘engronsar’ o de ‘cistell de vímens’. En el segle VIII es troba documentat berciolum, que correspon al català bressol; tal vegada bres és un postverbal de bressar, tal vegada és resultat d'una regressió per bressol. (Cf. Wartburg FEW; Corominas DECast, i, 400 i 523: J. Hubschmid en ELH, i, 138).

2. BRES
1. Nom propi d'home; cast. Bricio. Noembre, dimecres XIII.—Ffesta de Sant Breç, Ardits, i, 368 (a. 1437). Berthomeu Sent breç capeller, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Llin. existent a Bagà, Barc., Girona, Gurb, Igualada, Mataró, etc.