Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caduc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

CADUC, -UCA adj.
|| 1. Que prest cau o no persisteix; cast. caduco. ¿On son aquestes coses caduques?, Curial, iii, 14. Llauos desestima les pompes mundanes, puix veu que son totes caduques y vanes, Viudes Donz. 444.
|| 2. Extremadament vell, decrèpit; cast. caduco. ¿O be es que el mon caduch se renovella ab nou alè diví?, Collell Flor. 94. L'edat caduca del classicisme bort, Costa Hor. 36.
|| 3. Qui delira o parla fora de raó per debilitació cerebral; cast. chocho
|| 4. m. Acció o dita pròpia de persona que desvarieja per debilitació cerebral; cast. chochez. «Fer caducs». Degué sentir molt íntimament aquell caduc de la seva senyora, Vidal Mirall 71.
|| 5. Mal caduc: mal de caure, anomenat també mal de Sant Pau. San Pau es singular protector contra mal caduch y espasme, doc. a. 1740 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
kəðúk (pir-or., or., bal.); kaðúk (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí cadūcu, mat. sign.