Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  calendari
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CALENDARI m.
|| 1. ant. Data d'un document; cast. calendario, data. Aquell qui per lo calendari de la carta del seu prestech se mostrara haver prestat primer, Consolat, c. 34. Ell presenta vna scriptura, que dona al secretari, fent-hi posar son calandari de continent, Somni J. Joan 1518.
|| 2. Sistema de divisió del temps per anys, mesos i dies; cast. calendario.
|| 3. Taula o llibre que exposa la successió dels dies i mesos de l'any, amb indicació del temps atmosfèric, de les festes, etc.; cast. calendario.
|| 4. Càlcul o previsió del temps;—met., càlcul o previsió dels fets esdevenidors; cast. pronóstico. Ara que tothom fa calendaris Ignor. 62. Cal repassarles bé les coses avans de fere calendaries [sic], Víct. Cat., Sol. 238.
|| 5. Camp poc fèrtil i un xic costerut, situat en el vessant d'una muntanyola (Solivella).
|| 6. Fer calendari d'algú o d'alguna cosa: fer-ne cabal, posar-hi atenció (Cat., Val.); cast. hacer caso.
|| 7. Calendari: joc de nois, igual al de passagims, però que per jugar-hi diuen: «Calendari, qui salta que pari» (Vilafr. del P.).
    Loc.
—a) Fer calendaris: fer comptes sobre fonaments falsos o inexactes (Tortosa).—b) Ha perdut el calendari: es diu d'un xerraire, que parla sense aturall (Tortosa).
    Refr.
—a) «Calendari nou, que dóna aigua quan plou».—b) «Calendari de carn, ni debades ni pagant» (Vinaròs).
    Fon.:
kələndáɾi (pir-or., or., bal.); kalendáɾi (occ., val.).
    Etim.:
del llatí calendarĭum, mat. sign. 2.