Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  campanar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CAMPANAR m.
|| 1. Torre o extrem superior d'una església, on estan col·locades les campanes; cast. campanario. No n'escaparen mas tres, que se'n muntaren en un campanar, Muntaner Cròn., c. 215. S'acoten cent espatlles com arcs de campanar, Atlàntida vi. Campanar de paret o campanar de cadireta: el que no forma torre, sinó que té una sola paret, en la qual estan oberts l'arc o arcs on van penjades les campanes; cast. espadaña. Ab lo campanaret de paret de dos finestrals y dos campanes, Mem. Baró de Maldà, any 1808 (Gaz. Vich), 12 novembre 1925.
|| 2. Cadascun dels dos fusos clavats en el torn de seda a manera de pilars on s'assegura el fus de ferro (Cat.); cast. canecillo, frailecico.
|| 3. Cadascun dels dos petits muntants on van les currioletes per fer pujar i baixar les calades per anar teixint en el teler (Lledó, Sa Pobla).
|| 4. Campanar de bajoques: persona de moltes pretensions, que es pensa esser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats (Cast., Val.).
Campanar: llogaret de la ciutat de València.
    Loc.
—a) Esser gros com un campanar: esser molt gran (Maresme).—b) Fer-ne a l'alçada d'un campanar: fer-ne de grosses, fer grans malifetes (Empordà). La questió era divertir-se i ferne a l'alçaria d'un campanar, Víct. Cat., Ombr. 57.—c) Esser clars, com els campanars per les vinyes: esser molt escassos o poc freqüents (or.).
    Refr.
—a) «No és tan alta l'església que no es vegi el campanar» (Manresa).—b) «De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes»: es diu parlant de dues coses entre les quals no hi ha quasi gens de diferència (Val.). Campanar és el nom d'un llogaret agregat al municipi de València, i Tendetes és un suburbi immediat.
    Fon.:
kəmpəná (pir-or., or., bal.); kampaná (Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Tortosa); kampanáɾ (Cast., Val., Al.); сəmpəná (Palma, Manacor).
    Intens.:
a) Augm.: campanaràs, campanararro, campanarot.—b) Dim.: campanaret, campanaretxo, campanarel·lo, campanareu, campanariu, campanarí, campanaró.
    Etim.:
del llatí tardà campanarium, mat. sign., amb canvi de sufix (pròpiament campanāre).