Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. capó
veure  2. capó
veure  3. capó
veure  çapo
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CAPÓ m.
|| 1. Animal castrat, especialment el pollastre capat de petit per engreixar-lo; cast. capón. On estaven les oques ab gran re de gallines e de capons, Llull Blanq. 52, 7. Guartse be lo falconer que sien carns leugeres axi com capons, Flos medic. 135 vo. Que tinguen marits capons hi no galls, Proc. Olives 1234. Capó verd: pollastre mal caponat (Torelló).
|| 2. a) Capó d'aigua: au aquàtica de la família de les ardeides: Ardea cinerea (Gir.); cast. garza real. (V. agró || 1).—b) imatge  Capó d'aigua ros: au aquàtica de la mateixa família: Ardea ralloides (Gir.); cast. garza cangrejera.
|| 3. imatge  Capó real: au de la família de les ibídides: Ibis falcinellus (or.); cast. morito. Té el plomatge blanc i negre; el cap, coll i cua negres.
|| 4. Posició de la mà en què s'ajunten els cinc dits recollits en forma de pinya (Vimbodí). Fer lo capó: posar els dits en aqueixa posició. No poder fer lo capó: estar balb de fred, no poder ajuntar els cinc dits (Vimbodí).
    Loc.

Quan ferraven capons a Lleida: parlant d'una cosa que no ha succeït mai, es diu que va succeir «quan ferraven capons a Lleida» (Aladern Dicc.).
    Fon.:
kəpó (pir-or., or., bal.); kapó (occ., val.).
    Intens.:
caponet, caponàs, caponarro, caponot, caponetxo, caponeu.
    Etim.:
del llatí capōne, mat. sign., probablement amb doble -pp- per influència del germànic kappon ‘xapar’.

2. CAPÓ m., nàut.
Cadeneta o cap que va ferm a la gata i serveix per subjectar l'àncora per l'argolla; cast. capón.
    Etim.:
derivat intensiu de cap.

3. CAPÓ m.
Capelló de la capa pluvial (Mall.); cast. capillo.
    Etim.:
derivat diminutiu de capa.

ÇAPO m. ant.:
V. sapo.