Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. caparro
veure  2. caparro
veure  caparró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAPARRO m.
Caparra, atuïment del bestiar boví i cabrú, produït per insolació (Orús).

2. CAPARRO (i ant. caparra). m.
Quantitat que es dóna com a penyora del compliment d'un tracte (Mall.); cast. arras. Vendra alcunes mercaderies e haura hauda arres o caparra, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 353).
    Etim.:
del llatí caput arrhae, mat. sign.

CAPARRÓ m.
|| 1. Cap molt petit; cast. cabecita. Se vegeren sortir caps i caparrons, Verdaguer 92. El caparró del moixonet era vermell, Pons Com an., 116.
|| 2. Talent, intel·ligència clara (occ.). «Aquest homo té molt caparró» (Massalcoreig).
|| 3. Lleuger de seny, poc reflexiu (or.); cast. cabecita loca, casquivano.
    Fon.:
kəpəró (or.); kaparó (occ.).
    Intens.:
caparronet, caparroneu.