Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. car
veure  2. car
veure  3. car
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CAR m.
|| 1. La perxa inferior i més gruixada de les dues que formen l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. car. Un car de velejar. Un car de antena de galiota, doc. a. 1467 (ap. Aguiló Dicc.) (V. antena).
|| 2. La punta de la vela llatina que està més prop de popa, és a dir, que toca en la perxa anomenada car (Manacor).
|| 3. Car d'enfora: mar que ve de lluny sense fer sentir els seus efectes a la costa; cast. car de fuera. Car de terra: mar que ve de la banda de terra; cast. car de tierra. Tenim vent de car de terra, Ruyra Pinya, ii, 55.
    Loc.

Anar amb el car a proa: estar embriac (Sta. Eulària d'Eivissa).
    Refr.

—«Lleva-ho del car, posa-ho a la pena, tot és antena» (or., val.); «Treure-ho des car i posar-ho a sa pena, tot queda a s'antena» (Men.). Es diu parlant de coses que poden sofrir cert canvi sense perdre res ni mudar gaire.
    Fon.:
káɾ (or., val.); káɾt (St. Feliu de G.); сáɾ (Palma, Manacor); сá (Llucmajor); kár (Men.).
    Etim.:
del gr. κάροιον, mat. sign. (cf. Vidos Storia 301).

2. CAR (antigament escrit també quar i qar). conj.
que serveix per introduir una proposició en què es dóna la causa d'allò que es diu en la proposició anterior o en la següent; cast. porque, ya que, pues que. a) Usada en la primera de les dues proposicions. E quar los bens que Nos avem a fer, volem plus fer a vosaltres que als estranys, fem-vos saber que Nos avem regonegut el Regne, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). E car ço per que fi coué's mils ab occasio... haja concordança ab esser, e lurs contraris ab no esser, per aço infern es significable, Llull Gentil 120.—b) Usada en la segona de les dues proposicions. Et fuit rancuros de guilelm arnal e ssono del fil, quar si pres mils arnall che io nol li doné, doc. a. 1080-95 (Miret Doc. 11). Zo apela on lasmosna caridad mes que abstinencia que es onranza de Deus mas que nula res, qar cel qi dona almosna asson proxme fa be et a Deu plader, Hom. Org. 1 vo. Que li cercassen en la ciutat alguna donzella qui fos de noble linatge, car per noblea de llinatge es ennoblit lo cor, Llull Blanq. 1. No veg negun offici tan vil ni tan àvol com es offici de jutge e d'avocacio, car la franca volentat que han, aquella venen, Llull Cont. 114, 12. Si per fam no era, no's poria pendre per neguna ost, quar d'aygua els n'an prou, Jaume I, Cròn. 21. En axi que lo mal aytant com puscha faça tornar en be car a Deus res no pot esser amagat, Muntaner Cròn., pròl. En temps pero del yvern... aquesta manera no es servadora, car ço quel un temps requer, laltre o rebuja, Ordin. Palat. 52. Aço no era ne fonch amagat al dit Dant, car encara a tots los orbs fonch assats notori, Curial, ii, 115. No vulles dir vilania, car leg parlar no es cortassia, Flos medic. 1. La casa d'Abraham és plena i rica, car Jehovà l'empara i fortifica, Alcover Poem. Bíbl. 36.—c) En combinació amb altres partícules, formant locucions com per ço car, per tal car, per raó car, per que car, en ço car. Molt gran saujeza ag ab si aizela fenna perqe qar en persona d om conog Deu, Hom. Org. 7 vo. E no ns en pog mauenir per tal quar no iauie qui tengues la mia rao, doc. a. 1242 (Pujol Doc. 17). Aquest aital fa lo peccat, per tal car la potencia racional no's mou a vensre la potencia sensitiva, Llull Cont. 44, 22. Tot assò es, Senyer, per so car io som vil e mesquí, per raó car he desconegut lo Senyor infinit, Llull Cont. 5, 24. Avets feta gracia al vostre servu en so car ab alegre comensa aquesta distinccio, Llull Cont. 3, 30. E per so car terra no pot uiure senses justicia, per so es dat a les postats de fer dretura et justicia, Usatge 90, trad. del segle XIII (Anuari IEC, i, 298). Farets manament als jueus que agen lur acord..., per ço quar vos los mostrarets clarament que son en error, Arnau de Vilanova, Carta a Jaume II (ap. Menéndez Pelayo Heter, i, 745). En la llengua literària moderna s'ha ressuscitat l'arcaisme car, però únicament en l'ús que hem exemplificat sota la lletra b d'aquest article.
    Var. form.
ant.: cor.
    Etim.:
del llatí quare, que en llatí clàssic equivalia a la interrogació ‘per què?’, però que en el llatí vulgar prengué el significat de la conjunció causal ‘perquè’, del qual ús es troben indicis ja en certs passatges de Ciceró, Salusti i Horaci (cfr. Meyer-Lübke Gramm. iii, 585; A. Tobler en ZRPh, xx, 66).

3. CAR, CARA adj.: cast. caro.
|| 1. Que inspira gran afecte o estimació. Deus es pus car que nula res, Hom. Org. 1 vo. Pus tan cara cosa com aquesta nos uolets trencar, diem-uos que us volem pendre, Jaume I, Cròn. 25. La vostra discrecio e cara amistat affectuosament pregam, doc. a. 1340 (Capmany Mem. ii, 111). Reverend frare e molt car cosí, Pere IV, Cròn. 165. Lo que no's veu no es car, Jahuda Dits, c. 42. La qual era a mi pus cara que la vida, Metge Somni ii.
|| 2. ant. Valuós, que val molt. Per tal que sapien qui hoiran aquest libre, que cara cosa fo d'armes ço que feyt fo en May orques, Jaume I, Cròn. 69.
|| 3. Que té un preu elevat. Res no es comprat mes car que allo que es obtengut ab prechs, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 23. Ells hauien gran mercat de les coses e puys les venien molt cares, Genebreda Cons. 37. Car bocí: cosa cara o que costa molt d'obtenir. «Aquest menjar és un car bocí». «El lloguer d'aquesta casa és un car bocí» (Pineda). Tenir car o tenir en car una cosa: estimar-la molt (ant.). Portatsvosen aquest libre e guardatslo, e car lo tenits si amats lorde de cauayleria, Llull Cavall. 6 vo. La uida no tinch en car, si per vostra magestat la hauia a despendre, Corella Obres 160. Costar car o sortir car: resultar molt costós, costar molta pèrdua obtenir una cosa. Aquexes provatures surten cares, Roq. 39. Car comprar: obtenir una cosa a costa de gran pèrdua. Ara de present te faria car comprar la laugeria de la tua lengua, Tirant, c. 294.
    Refr.
—a) «Tant perhom, no hi ha res car» (Mall.).—b) «Car és el bocí que a un hom l'escanya» (or.).
    Fon.:
káɾ (pir-or., or., occ., val., eiv.); сá (Palma, Manacor); (Sóller, Menorca).
    Intens.:
caret, -eta; carot, -ota; caríssim, -ima.
    Etim.:
del llatí carus, mat. sign.