Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carboncle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

CARBONCLE (i ses variants ant. carbonclo, carblonco, caruoncle). m.
|| 1. Pedra preciosa vermella, a la qual els antics atribuïen suficient lluentor per a brillar en la nit com una brasa; cast. carbúnculo. Verge sobre les vergens, carvoncle, robis, esmeragda e saphili de totes peyres precioses, Llull Oracio, c. 5. En lo safir e en lo rubiz e en carbonclo qui son pedres precioses, Llull Sta. Mar. 11, 9 (en un altre manuscrit d'aquesta obra lul·liana apareixen les formes carblonco i corblonco). Ab cors pus clar que relluent caruoncle, Trobes V. Maria 101. Mes amen dels jouens les iouens monjoyes que tots los caruoncles del mon, ni fermalls, Proc. Olives 1236. Robins, carbonclos, Tomic Hist. 113. Com un carboncle en la turquesa, Oliver Obres, i, 94.
|| 2. Tumor virulent, gangrenós, maligne, de color negrós, que produeix ràpidament la infecció total de la sang; cast. carbúnculo. Ensutzen e podrexen la sanch e engendren e multipliquen bubes, carboncles e encara bubes negres, Arn. Vil. ii, 144. Per vna malaltia que ha nom carboncle la qual se fa per superfluitat de sanch, Dieç Menesc. ii, 50.
    Etim.:
del llatí carbuncŭlu, ‘carbonet’ i mat. sign. || || 1 i 2.