Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carril
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CARRIL m.
|| 1. ant. Carretera. Per a conferir sobre lo carril de Arago per a que puga passar per les terres de Sa excelencia, doc. a. 1532 (Geogr. Val., i, 134). Se deuria fer un cami eo carrill que de Arago poguessen venir e passar carros fins a la present ciutat, doc. a. 1539 (ibid.).
|| 2. ant. Rest de sínia? De refer e adobar lo carril e la aluexia de la cenia subirana, àpoca d'un ferrer, a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 3. Solc que fan en terra les rodes dels carros (or., occ., val.); cast. carril, rodada.
|| 4. Barra llarga de ferro fixada en terra, en la qual encaixen les rodes dels trens o tramvies (or., val., bal.); cast. raíl. Junten carrils de ferro nostres viles, Llorente Versos, ii, 13.
|| 5. Tren o altre vehicle que va per damunt les dites barres (or., occ., val., bal.); cast. ferrocarril. El carril és un presoner de naixença, Ruyra Parada 99.
|| 6. Cotxe de lloguer (Mall.); cast. carruaje. Acaben ses feynas, prenen un carril y s'en van, Maura Aygof. 118.
|| 7. nàut. Rengle de garrutxos que van ferms en la caiguda de proa de les veles flocs (or., val., bal.); cast. andana.
|| 8. imatge  Eina consistent en una espècie de raspall amb tallantets de ferro, que usen els paletes per rascar la pedra (or.).
|| 9. Fer el carril: en el joc de bolles, fer anar la bolla molt lluny (Costitx).
    Fon.:
kəríl (pir-or., or., bal.); karíl (occ., val.).
    Etim.:
derivat de carro amb el sufix -il (<llatí -īle).