Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cassa
veure  2. cassa
veure  3. cassa
veure  cassà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. imatge  CASSA (ant. caça). f.
Instrument compost d'un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per a treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc; cast. cazo. Una cassa d'argent, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Dos mànechs de ferre de dues caces e dos desencarnadors de ferre acerats, doc. a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.). Los turchs... lançauen oli bullent ab caces, Tirant, c. 148. Una caça e una caçola de aram, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 419). Una cassa de aram de fer canellas, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227).
    Fon.:
kásə (Empordà, Gir., Barc., Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Alaró, Mancor); kásɛ (Pla d'Urgell); сásəɾə (Manacor); kása (Vall d'Àneu, Calasseit, Tortosa, Val.).
    Etim.:
del llatí cattĭa (<gr. cyathos) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’.

2. CASSA f.:
V. caça, art. 1.

3. CASSA f. ant.
Cassa fístula per càssia fístula. Carga de cassa fistola, doc. a. 1249 (RLR, iv, 249).

CASSÀ o CAÇÀ
1. Llin. existent a Arenys de Mar, Barc., Bescanó, Brunyola, Canet de Mar, Cassà de la Selva, La Bisbal, Palamós, St. Feliu de G., etc.
|| 2. topon. a) Cassà de la Selva: vila de 4,500 habitants, situada prop de la ciutat de Girona.—b) Cassà de Pelràs: caseriu agregat al municipi de Corçà, també en la comarca de Girona.—c) Roca de Cassà: nom de lloc del terme municipal de Tagamanent.
    Etim.:
probablement d'una forma llatina Cattiānus, derivada del nom propi Cattius.