Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cavalcar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAVALCAR (i ses var. cabalgar, qualcar, colcar). v.
|| 1. Pujar a cavall o anar a cavall; cast. montar, cabalgar.a) tr. Frare no cavalch sella turquesca, doc. a. 1292 (Miret Templers 362). Un savi dix: no vull caualcar bèstia que no la puguen tenir per lo fre, Jahuda Dits lxi. Sols cavalcà ase somer, Spill 13301. Jafet fou el primer home qui caualcà cauall, Tomic Hist. 10. Potro que ell cavalca no s'atura may, Llorente Versos 69.—b) intr. Li hac tremès lo paleffrè en què caualcava, Llull Felix, pt. i, c. 7. Una dona molt vertuosa que cavalcà sobre una bèstia molt pus bella, Llull Cont. 354, 11. E nós caualcam en un rocí, e en Rocafort... trobà una egua e caualcà-hi en es dos, Jaume I, Cròn. 63. Cascú cavalcant en son bon cavayll, Muntaner Cròn., c. 296. Encontram lo dit porter... en un mul cavalcant, Pere IV, Cròn. 89. Caualcà sobre un ginet e fugí, Tirant, c. 12. Gruixat y lleuger pal... demunt el que qualcava sovint el mateix dimoni, Rosselló Many. 159.—c) absol. Lo príncep e lo bisbe caualcauen ensemps, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Conué que cauayler caualch e senyoreig, Llull Cavall. 8 vo. Per caualquar e a temps de plúbia, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). E cavalcarem tot lo jorn, Muntaner Cròn., c. 89. Aqaste as sela hon tu cavalquist, Graal 75. Mentre saluda, ja cavalcant, la núvia d'Isaac, Alcover Poem. bíbl. 40.—d) intr., per extensió: Anar en vehicle (de qualsevol casta) (Mall., Men.). Jo he colcat en es tramvia pensant que era de franc, Ruiz Nov. 119.
|| 2. tr. Conèixer carnalment. Quants hi anaven | la cavalcaven | com a publica, Spill 13156. E si caualcaue la mare ho altre egua, Flos medic. 18.
|| 3. tr. Posar a cavall; cast. montar. E sobre açò caualcaren-lo en son caual, Jaume I, Cròn. 26. E caualcà'l sobre la sua bèstia, Evang. Palau.
|| 4. tr. ant. Recórrer a cavall. Senyorejam tota la terra e cavalcàvem l'imperi a nostra guisa, Muntaner Cròn., c. 228.
    Loc.

Qualcar enrera o qualcar damunt sa coa: estar en mala situació econòmica (Mall.).
    Fon.:
kəβəɫká (pir-or., or.); kaβaɫká (occ.); kavaɫkáɾ (val.); kwəɫká, kuɫká (men.); koɫká (mall.).
    Etim.:
del llatí caballĭcāre, mat. sign. 1.