Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  celler
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CELLER m.
|| 1. Lloc on s'elabora i guarda el vi (pir-or., or., occ., val.); cast. bodega. Per ipsos celers de Sanauga, doc. segle XI (BABL, vi, 383). Et lex a na Sebilia... et ar-cha qui es ne celler de abadia de Tolba, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). Lo meylor amich que ha en ton graner e en ton ceyler és justícia, Llull Gentil 409. Estaran d'estiu en lo celler, Metge Somni iv. Aquest libre... és brescha de mel e celer ple de vida, Canals Carta, pròl. Al entrant del celler ahon dormen los moços, doc. a. 1533 (Miret Templers 576). S'escampa per dins la casa | un fresc alè de celler, Salvà Poes. 50. Anar de cellers: tavernejar. I tot es seu quefer és | anar de cellers i jocs, entremès mall. (ap. Alcover Cont. 470).
|| 2. Rebost, o sia el lloc de la casa on es guarda l'oli, la farina, el porquim, etc. (Val., Sueca); cast. despensa.
|| 3. Soterrani petit que serveix per a guardar vi i altres coses d'alimentació (Valls).
    Refr.
—a) «Pluja pel gener, blat a la sitja i vi al celler» (Serra Calend. folkl. 21).—b) «Sant Pau i Sant Vicent serè, vi al celler» (Manresa).
    Fon.:
səʎé (pir-or., or., bal.); seʎέ (Esterri, Sort): seʎé (Tremp, Ll., Urgell, Priorat, Tortosa, Maestr.); seʎéɾ (Cast., Val., Sueca, Al., Pego, Alcoi).
    Etim.:
del llatí cellariu, mat. sign.