Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cercar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CERCAR v. tr.
|| 1. ant. Recórrer, fer un trajecte; cast. correr, recorrer. Nós som anats per la terra de Grècia e havem cercada gran re de la terra dels latins, Llull Blanq. 86, 5. La regina... anava tot dia cercant les perdonances, Muntaner Cròn., c. 185. Sens pendre argent d'altri podem cercar lo món, Curial, i, 37. Car pren tal born que cerca tota França, Ausias March xvii. Guiau-la lo Dijous sant | a cercar esglésies poques, Cons. casat, 127.
|| 2. ant. Regonèixer, regirar robes o recipients per veure què hi ha amagat; cast. registrar. Cercaren los jóvens hòmens si portaven armes; e com vaeren que no'n portaven, Muntaner Cròn., c. 43. Josep manà que hom los guardàs e cercàs totes lurs robes e lurs sachs, e feheren-ho... e trobaren la copa en lo sach de Benjamín, Serra Gèn. 40.
|| 3. Procurar de trobar; cast. buscar. Per zo qe'ls falses judeus no'l anasen cercar en altra terra, Hom. Org. 7 vo. E sercam rahons necessàries on nos puscam accordar, Llull Gentil 91. E tench son camí per sercar marauelles, Llull Felix, pt. vi, 4. Lo senyor de nau o leny deu cercar altres persones, Consolat, c. 51. Hach a cercar consell en sos afers, Muntaner Cròn., c. 77. Altres per anar cavant e cercant rahels, Metge Somni iii. Cerquí repòs en ma cambra, Orlandis Poes. 69.
|| 4. Procurar; posar els medis per fer o perquè es faci una cosa; cast. procurar. Res d'açò que penses que en ella sia, no hi és, pus cerques que't desengan, Metge Somni iii. Voleu ab tothom tenir enemiga, y, cas acordat, cercar mil baralles, Proc. olives 181. Els pilots el cercan veure quan saben que està content, Penya Poes. 205. Lo que jo cerch és fer parroquians, Penya Mos. iii, 173.
|| 5. Envoltar, i especialment assetjar (significat pres del castellà cercar); cast. rodear, cercar. No podien exir estant cercats e molt guerreiats dels enemichs, Cost. Esp. 140.
    Loc.
—a) Cercar lo que no té: provocar, procurar-se el propi mal (Mall., Men.).—b) Cercar ses còssigues a qualcú: provocar-lo (Men.). També es diu cercar busques.—c) Cercar cinc peus a un moltó: cercar coses impossibles, tenir esperances il·lusòries, pretenir coses absurdes (Mallorca). Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura | yo he cercat, e no té sinó quatre, Ausias March.—d) Cercar un conill dins un bosc: cercar una cosa molt mala de trobar, molt amagada (Mall., Men.)—e) Cercar Na Maria per sa cuina: cercar coses que no hi ha o que no interessen al qui les cerca; ficar-se en coses d'altri (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Qui en vol, que cerqui» (Menorca). «Qui vol foc, amb so dit el cerca» (Men.). Es diu per significar que el qui vol obtenir una cosa s'ha de molestar a cercar-la.—b) «Qui cerca, troba» (Mallorca, Menorca). «Qui no cerca, no troba» (Mallorca, Menorca).—c) «Qui les cerca, les troba»: vol dir que el qui provoca bregues sol sortir-ne perjudicat (Mall.).—d) «Qui no en té, en cerca; i qui en té, no n'ha de menester» (Mall.).—e) «Qui perd, cerca; i qui troba, estoja» (Men.).—f) «Qui cerca i troba, no perd es temps» (Men.); «Qui cerca i troba, perd pas son temps» (Ross.). Es diu irònicament d'algú que ha sortit perjudicat d'un conflicte que ell mateix havia provocat.—g) «El bé, cercar-lo; i el mal, esperar-lo»: vol dir que sense el propi esforç no obtindrem la benaurança, i en canvi ens visitarà la tribulació sense procurar-la (Men.).—h) «Qui el mal cerca, prest el troba» (Men.).—i) «Si les has perdudes blanques, cerca-les negres» (Martorell).—j) «Melons i criades, cerca'ls, no els comanes»: vol dir que els melons i les criades són coses molt difícils d'encertar (Mall.).—l) «La fortuna no és de qui la cerca, sinó de qui la troba» (Men.).—m) «Qui no té creu, se'n cerca» (Men.); «Qui no té maldecaps, se'n cerca» (Mall., Men.). Es diu per aquells qui no saben conèixer quan estan bé, i amb les seves imprudències es posen malament.—n) «Qui no les cerca de dia, no les troba en sa nit» (Manacor).—o) «Qui cerca porc, ses orelles li grunyen»: vol dir que qui té desig d'una cosa, es fa la il·lusió que la troba a cada passa (Mall., Men.).—p) «Excuses de cercar foc, vénc a veure't, Catalina»: es diu d'un qui fingeix una intenció i en té una altra (Mallorca).—q) «Fa més un que sap, que cent que cerquen» (Ross., Bal.).—r) «Es cap blanc i es seny a cercar»: es diu d'un qui arriba a vell sense haver tingut seny mai (Mall.).—s) «Cada u son remei cerca» (Mallorca).—t) «Mai se moga qui bé està; qui mal cerca, el trobarà» (Mall.).—u) «Qui té treballs i se'n cerca, en té més» (Mallorca).—v) «Quan cerc una cosa, no la trob; i quan no la cerc, me fa mal d'ulls» (Mall.).—x) «Allà on no n'hi ha, que no n'hi cerquin» (Mall., Men.).
    Fon.:
səɾká (Barc., Bal.); səká (Cerdanya, Empordà, Solsona, Cardona, Penedès). És una paraula desapareguda quasi completament del català continental, que l'ha substituïda per buscar; en canvi té plena vitalitat en el parlar de les illes Balears. Modernament el conreu de la llengua literària torna introduir el mot cercar entre les persones cultes de Catalunya.
    Etim.:
del llatí cĭrcāre, ‘envoltar’, ‘recórrer’.