Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cobla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

COBLA f.
|| 1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular; cast. copla. Lo canonge... ballà ab los tafurs, e dix estes cobles de Nostra Dona, Llull Blanq. 76. Si a infàmia d'algú és feyt libell famós o desonest, co és saber, cobles o altres àvols dictats, Cost. Tort. IX, iv, 7. Tramès a la Gatuna un juglar ab cobles, Muntaner Cròn., c. 195. Va entonar les cobles de la Sibila, Rosselló Many. 183.
|| 2. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments les danses populars i altres passos de les festes (or.). Que per dit dia lloguen una cobla de juglars, doc. a. 1624 (Segura Hist. Sta. Col. 240). Una cobla estava contractada per tot el die, Massó Croq. 61.
|| 3. Conjunt de tres o quatre egües que fan la batuda (Olot).
|| 4. El conjunt d'ocells que es porten per anar a caçar i que han de servir de reclam (Plana de Vic).
|| 5. Conjunt dels cans que es porten per anar a caçar (Sta. Col. de Q.); cast. jauría.
|| 6. Petit grup d'animals (en general). Sant Daniel, ab la cobla de lleons sempre, que no havia de girar lo cap per veure si el seguian, Vilanova Obres, ix, 178.
|| 7. Reunió de diferents rais a l'objecte d'ajudar-se mútuament els raiers en les dificultats de la navegació (Coll de Nargó).
|| 8. Redorta que uneix els trams d'un rai (Coll de Nargó).
    Refr.

Tenir la cobla de Fitó, que un dia toca i l'altre no: no tenir músics en una festa (Llofriu).
    Fon.:
kɔ́bβlə (Perpinyà); kɔ́blə (Prades); kóbblə (Granollers, Barc., Mall., Men.); kóbbla (Isavarri); kóbblo (Pobla de S.); kóbblɛ (Ll., Sta. Col. de Q.).
    Etim.:
del llatí cōpŭla, ‘unió’.