Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. colar
veure  2. colar
veure  3. colar
veure  4. colar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. COLAR v.
|| 1. tr. Passar un líquid o unes partícules sòlides a través dels foradins d'una tela o d'altra cosa porosa; cast. colar. Prengueren aquella manna del çaffareig e colaren-la ab un drap prim, Pere Pasqual, Obres, i, 47. Trau-ne lo such e cola'l en dos bells draps de lin, Flos medic. clxxiii. Per postres... un got de cafè sense colar, Massó Croq. 119. Especialment: a) Fer bugada (val.).
|| 2. intr. o refl. Anar-se'n avall per un conducte; cast. colarse. «L'aigua no se cola»: no és engolida pels coladors del bancal (Ribera d'Ebre). Te llavorà de cor d'alzina per on colàs a tot son grat la bona saba mallorquina, Colom Juven. 188.
|| 3. tr. Deixar sortir un líquid (Mall.); cast. derramar. «El van ferir i va colar tota sa sang». a) fig. Colar la vida: morir-se, especialment per ferida (Mall.).—b) fig. Deixar caure diners, produir una sortida de diners més o menys continuada (Mall., Men.). Axò no més, ja et cola bon interés, Ignor. 47. Estava retgirat des doblers que li colava sa dispesa, Ruíz Nov. 114.
|| 4. refl. Descomparèixer, fer-se fonedís; cast. colarse, desaparecer. «Després de colar-se el sol»: després de pondre's el sol (Pont de S.). «Per on s'ha colat el teu xiquet?» (val.).
|| 5. intr. Tenir comunicació per un conducte (val.). «El fum de la carbonera cola molt»: té tiranya, corrent d'aire (Pego).
|| 6. refl. Ficar-se en algun lloc per un pas estret o dificultós; cast. colarse.
    Fon.:
kulá (pir-or., or., men., eiv.); kolá (occ., mall.); koláɾ (val.).
    Etim.:
del llatí cŏlāre, mat. sign. || 1.

2. COLAR v. tr.
Coagular (La Massana, ap. Volkst. Kult. viii, 82).
    Etim.:
del llatí coa(g)ŭlare, mat. sign.

3. COLAR m.
Camp de cols.
    Refr.

—«Si vols tenir bon colar, perd un dia de segar»: vol dir que el temps millor per a plantar les cols és el mes de juliol, o sia, el mes en què se sega (Urgell, Segarra).
    Fon.:
kulá (or., men.); kolá (occ., mall.).

4. COLAR m. ant.:
V. collar, art. 1.