Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. conduir
veure  2. conduir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CONDUIR (i ant condur). v. tr.: cast. conducir.
I. || 1. Menar; dur (una persona, animal o cosa) a qualque lloc dirigint-la o vigilant-la perquè hi arribi. Quel mena a l'om a pecat mortal e lavòs lo conduu en infern, Graal 75. Lexatsme, car vós no conexets lo caualler qui'm conduu, Curial, ii, 11. Per la mà lo condueix, Costa Agre terra 130. Se deixà conduir al seu llit, Pons Com an., 143.
|| 2. Portar (una via o altre medi de comunicació) a un paratge determinat; anar-hi a parar, fer-hi arribar. Podreu-les conduyr [les fonts] ab alguna canonada o ab canals, Agustí Secr. 145 vo. Que vuy en dia condueix ses aygos a Ciutat, Ignor. 2. Aquest condueix al ermitatge i al poble de Mongarre. Verdaguer Exc. 43.
|| 3. Portar a un fi o resultat determinat. Per sa dolsa pietat los conduga a salvement de lus ànimas, Graal 200. L'havien conduit a semblant abús, Pons Com an., 95.
|| 4. Induir, portar a (fer tal o tal cosa). Treballà ab la mare e altres en conduhir-la a la voluntat sua, Paris e Viana 22. No esperes... may conduir-me a ton voler, Alegre Transf 20. E conduhí que hun prevere... anàs star allí, doc. a. 1485 (BSAL, x, 11).
|| 5. Dirigir, regir (un negoci, una empresa, etc.).
|| 6. refl. Comportar-se, obrar de tal o tal manera. Com m'havia de conduhir ab en Manel...? Pons Auca 77.
II. Llogar, contractar els serveis (d'un professional) per un tant fixat per any. Lo dit consell general remeté als honorables consellers de la dita vila la condució del mestre per mostrar en les escoles..., e per lo semblan de conduhir algun bon ffísich o metge, doc. a. 1473 (arx. mun. d'Igualada). Partí... En Raphel Julià ab les dues galees sues, conduhit per la terra, doc. a. 1463 (Ardits, ii, 438). Los dits senyors de pahers... condueixen e per conduit han al predit mestre Bernat Lima en metge e per metge de la present vila de Cervera, doc. a. 1514 (Catalana, vi, 69).Aquest significat de conduir és viu encara al Camp de Tarragona i al Maestrat.
III. Esser de durada o de profit (Maestr.). «Esta pasterada mos ha conduït molt esta setmana» (Benassal).
    Fon.:
kunduí (or., men., eiv.); konduí (occ., mall.); konduíɾ (val.).
    Var. form.:
aconduir.
    Conjug.:
regular segons el model per partir. En català antic hi ha la variant condur, que es conjugava segons el model de dur.
    Etim.:
del llatí condūcĕre, mat. sign.

2. CONDUIR v. tr. ant.
Confitar, amanir substàncies alimentícies per a llur conservació; cast. condimentar, sazonar. La lletuga se condueix de aquest modo... De aquest modo se pot conduyr també la endíuia, Agustí Secr. 133 vo.
    Etim.:
probablement de condir art. 1, modificat a imitació de conduir art. 1.