Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. conreu
veure  2. conreu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CONREU m.: cast. cultivo.
|| 1. Acte i efecte de conrear (terra, plantes) Los terratinents són destruhits en llurs conreus que fan les llurs terres, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 324). Farigola que creixes enmig del prat sens regor ni conreu, Verdaguer Flors 23. N'havia empeltat dos amb violes de conreu, Pons Com an., 115. a) ant. Impost que es pagava segons l'extensió de terra que es conrava. Aquests són los conreus que fan les masies tots ans sensals al rector, per los quals lo dit rector los ha a dir a cascú una missa en l'avent de Nadal...: la masia den Bernat Queraltó fa per conreus XII diners, doc. a. 1367 (arx. parr. de Rouric)
|| 2. Camp cultivat (Empordà, Guilleries, Berguedà). Ossades de balena, conreus i pedregams, Atlàntida ix.
|| 3. Cultiu en sentit figurat (de la ciència, de la virtut, dels hàbits, de l'amistat, etc.). Pera'l conreu de l'ànim y de la veritat, doc. a. 1562 (Aguiló Dicc.). Fora d'uns quants llibres de versos, on està lo conreu de nostra parla?, Guinot Capolls 97.
|| 4. Agombol, cura exquisita, tracte sol·lícit i amatent (Castelló, Maestrat); cast. cuidado, mimo. «Per a què tant de conreu a eixe roser tan raquític?»Tots moriren, no per falta de conreus del municipi, Guinot Capolls 30.
    Fon.:
kunrέw (Empordà, Guilleries, Plana de Vic, Vilafr. del P.); kunrów (Olot, Lledó); konrέw (Pont de S.); konréw (Esterri, Castelló, Maestrat).
    Etim.:
postverbal del germànic-llatí *conrēdare, ‘arreglar’ (cf. conrear). No és acceptable l'opinió de Balari (Oríg. 618) qui feia venir conreu del llatí condĭrectum ‘condret’ La forma conrou d'Olot i sa comarca s'explica perquè en aquella regió el verb conrear es pronuncia kunruá.

2. CONREU, -A adj.
Conradís. Un tancat de malesa posava límit a la terra conreua, Víct. Cat., Sol. 121. No sabem si aquest ús de conreu com a adjectiu és popular, o privatiu de l'escriptora empordanesa Víctor Català.