Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  construcció
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CONSTRUCCIÓ f.: cast. construcción.
|| 1. Acte de construir. Si alguna persona construirà nau o leny o altre vexell, e aquella construcció serà en conuinent ab alguna persona, Cap. mar. Pere IV, c. 26. E obs de la construcció de la dita galea, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 44).En construcció: que s'està construint. Dels edificis públichs en construcció, Pons Auca 248.
|| 2. Manera d'estar construït. «Cases de mala construcció». «La construcció de la barca és molt sòlida». Especialment: a) gram. Disposició sintàctica; manera d'estar construïda la frase. Si vols apendre gramàtica, tres coses te covenen a saber: costrucció [sic], declinació e vocables, Llull Doctr. puer., c. 73. Preceptes de grammàtica, construcció y formació, Ordin. Univ. 1560, A iv vo. Per las reglas generals de les parts y de la construcció, Ordin. Univ. 1596, fol. 18.
|| 3. Cosa construïda (especialment en arquitectura). Es una construcció del sistema de canutillo, Vilanova Obres, iv, 142. Amb tota sa tristor deserta de ses construccions militars, Roq. 45 a) geom. Conjunt d'operacions gràfiques destinades a demostrar un teorema o a resoldre un problema.
    Fon.:
kunstɾuksió (or.); konstɾuksió (occ., val.); konstɾuʦió (mall.); kunstɾuʦió (men.). En la pronúncia vulgar és freqüent pronunciar la primera síl·laba kus- o kos-, suprimint la n.
    Intens.
—a) Augm.: construccionassa, construccionarra, construccionota;—b) Dim.: construccioneta, construccioneua.
    Etim.:
pres del llatí constrūctiōne, mat. sign.