Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cosí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSÍ (i ant. cosín), -INA m. i f.
|| 1. Fill o filla de l'oncle o de la tia; cast. primo. Cosín Johuan, a vós coman ma mayre, Plant de Santa Maria, segle XIII (Villanueva Viage, ix, 283). Lo senyor rey de França... vol satisffer... com a sencer cosín, doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 311). Han jagut carnalment ab lurs filles e cosines, Metge Somni iii. Cosí germà o cosín germà: cosí carnal, fill del germà o germana del pare o de la mare; cast. primo hermano. Que auíets iagut ab uostra sor e ab uostra cossina germana, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Una dona cosina germana del emperador, Desclot Cròn., pròl. Son cosí germà lo compte En Nunno Sanxes, Muntaner Cròn., c. 9. Qui és son cosin germà, id. ibid. 219. El comte Destampes son cusin girman [sic], doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 317). Lo qual era cosingermà del senyor rey, Pere IV, Cròn. 44. Se brasaren molt dolçament... cor cosins jarmans eran, Graal 2. Mes perque siau tostemps ben seruida | vos dexe Johan consingermà meu, Passi cobles 111. Cosí prim o cosín prim o cosí nebot (Vallès), o cosí valencià (Montblanc, ap. Griera Tr.): fill del cosín germà; cast. primo segundo. També es diu cosí segon; i si és nét de cosingermans, cosí tercer. Testimonis no deuen esser reebuts... sos cosins dintre quart grau, Cost. Tort. IV, xi, 12.
|| 2. Parent (en general); cast. pariente. Jutge home, e nostre cosí, qui són vostres parents, Llull, Lib. d'Oració, cap. 4. Menoritat dix al amor, que eyla volia esser sa vehina e cusina, Llull Filos. d'Amor, 136. a) adj., fig. Parent, molt semblant. Ira de mal príncep e desleyaltat de poble són germanes; Veritat de príncep e leyaltat de poble són cosines, Llull Mil Prov. 390. Los hòmens..., en dormir, qui és cosí de la mort, despenen lo terç o més de lur vida, Metge Somni iv.
|| 3. Infant noble que rebia a la cort d'un príncep l'educació que pertocava a un futur cavaller. Dix Ramon lo foll: Jo era cusí en la cort del emperador, Llull Blanq. 79, 4.
|| 4. Tractament que els mariners donen als seus companys d'edat més madura (Mall., Men.). Cosí'n Pere, cantau fort, Penya Poes. 41. Cosí'n Tòful, alerta la gúmena, ibid. 43. Cosí en Tem, tengau bon dia, Ignor. 1. Ja havia tocada mitja nit y debades es cosins catalineros cridavan, agontant es rems des llaüt, Roq. 32.
Cosí: llin. existent a Barc. i València. Hi ha la variant Cusí, existent a les comarques del Vallès i l'Empordà.
    Fon.:
kuzí (pir-or., or., Andorra, La Seu d'U., Pobla de S., Torre de C., Sort, Isavarri, Tremp, Sóller, Inca, Men., Eiv., Alg.); kozí (occ., Maestr., Cast., Al., Palma, Manacor, Felanitx); kosí (Tamarit de la L., Val.);—f., kuzínə (pir-or., or., Sóller, Inca, Men., Eiv.); kuzína (Andorra, Torre de C., Isavarri, Pobla de S.); kuzínɛ (Sort, Tremp, Maó); kozínɛ (Ll.); kozína (Tortosa, Maest., Cast., Al.); kosína (Val.); kozínə (Palma, Manacor, Felanitx).—Cosí(n) germà, cosin(a) germana: kuziʒəɾmá, kuzinəʒəɾmánə (Empordà, Bagà, Vallès, Igualada, Artà); kuziʒeɾmá, kuzinaʒeɾmána (Esterri); koziʒəɾmá, kozinəʒəɾmánə (Palma); koziɲʒeɾmá, kozinaʒeɾmána (Massalcoreig, Calasseit); kosiɲʒeɾmá, koziɲʒeɾmánɛ (Gandesa); kosiɲʤeɾmá, kozinaʤeɾmána (Morella, Benidorm); kosiɲʧeɾmá, kosiɲʧeɾmána (Tamarit de la L., Val.); kuziɲʤeɾmá, kuzinaʤeɾmána (Tortosa); kuziɲʒəɾmá, kusinəʒəɾmánə (Llucmajor); kuziɲʒəɾmá, kuziɲʒəɾmánə (Ciutadella); kuziʒəɾmá, kuziʒəɾmánə (Eiv.).—Cosí prim: kuzípɾím (Andorra, Esterri, Tremp); kosipɾím (Benavarre); kosipɾím (Ador de Gandia); kozimpɾím (Massalcoreig, Calasseit, Gandesa, Morella, Benidorm); kuzimpɾím (Tortosa, Vinaròs).
    Refr.
—a) «Cosins tercers, a prop de res»: es diu per significar que els cosins en tercer grau ja no es consideren gairebé com a parents (Puigcerdà).—b) «El raïm li diu al vi: vine cap ací, cosí»: vol dir que dues coses són conseqüents (Borràs, BSCC, xiv, 452).
    Intens.:
—a) Augm.: cosinàs, cosinarro.—b) Dim.: cosinet, cosinetxo, cosinel·lo, cosineu, cosinó.—c) Pejor.: cosinot.
    Etim.:
del llatí consobrīnu, mat. sign. 1. El mateix origen tenen els mots fr. cousin i italià cugino.