Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cosa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

COSA f.
Tota realitat concreta o abstracta designada d'una manera indeterminada; cast. cosa.
|| 1. Allò que és real (per oposició a l'aparent). Per animalitat entenem lo hom e ço que és ajustat de coses corporals e espirituals, Llull Felix, pt. i, c. 4. Deus és aquella cosa qui fa ploure e florir e granar, id. ibid. c. 2. Con jo sia cosa avent comensament, Llull Cont. 63, 22. Confiant més en altres coses que no en lo meu Creador, Eximenis Conf. 7. Totes les coses animades veig morir en una manera, Metge Somni i. No és neguna cosa tan ferma, que no's degua tembre que una cosa fort poca la pot destrohir, Scachs 11. No tenien sinó un fill... y era tan excellent... que més semblaue cosa diuina que humana, Comalada Pierres Prov. 7. Esser tots una cosa o tota una cosa: estar molt units, formar un conjunt molt compacte, indissoluble. Tots es joves de ses cases més principals eran amb ell tota una cosa, Roq. 38. Cosa morta: fantasma, cadàver aparegut. O com est couart caualler; encara que fos cosa morta, per què dubtes venir a mi?, Tirant, c. 219. Esser cosa: esser autoritat, tenir algun càrrec (Mall., Men.). Es un senyor que una vegada no sé què va esser de la cúria de censos, y crech que també és cosa del Sant Ofici, Penya Mos. iii, 93. Mentres fan es mossatge, se mostran tractables; però arriba es dia que los fan cosa, que s'umplen bé sa bossa..., ja no parexen es matexos, Ignor. 23. Sempre s'ha pensat que jo amb el temps he d'essê cosa de la Sala, Roq. 36.
|| 2. Allò que es posseeix (per oposició amb les persones). Leuadas aquellas cosas que leix pro ànima mea, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Aquesta dona ven-vos clamar mercè que li tornets la sua cosa e açò que son pare li leixà, Jaume I, Cròn. 34. Dit Concell dóna comissió ampla e poder... de sindicat, axí com en la cosa pròpia, al honor misser Gabriel Castanyer, doc. a. 1445 (Hist. Sóller, i, 92).Coses seents: béns immobles. Los cauallers són tenguts de pagar en comú... de totes coses seents que ajen ne compren, Cost. Tort. I, i, 19. Coses movents: béns mobles. Coses semovents: coses que es mouen per si mateixes, o sien, les bèsties. Qui loga catiu o bèstia d'altre o alguna cosa semovent, ço és que per si metexa se moua, Cost. Tort. IV, xxv, 13. Disposar o arreglar les seves coses: disposar-se per a la mort, fent testament, posant-se bé amb Déu, etc.
|| 3. Allò que existeix però no té vida (per oposició amb persones i animals). Ensenya quina cosa és confessió, Eximenis Conf. 1. Quin fret! Par que ses coses siguin tornades de neu!, Alcover Cont. 11. La tardor al meu poble se'n porta tantes de coses i tanta de gent que és per mi l'època de l'any més desconhortadora, Ruyra Parada 11. Emprestatjant unes cosas y ensacant las altras, se'ls anava escorrent la estona, Pons Auca 11.
|| 4. Allò que succeeix, que s'esdevé. E depuys pacificam la cosa, e no u faem per temor d'ela, Jaume I, Cròn. 23. E de les dites coses pres carta en Benet Splugues notari, Ardits, i, 256 (a. 1427). Sabia prendre les coses ab conformitat, Vilanova Obres, iv, 17. Tinguin-se compte; aquexes coses no's fan, Vilanova Obres, xi, 49. Quina manera de devetllar-se! I que anava llarga la cosa, Ruyra Parada 16. Estomacant als atrevits si la cosa aixís s'ho duya, Pons Auca 6. Sopant, l'hoste preguntava | les coses d'aquella gent, Costa Agre terra, 62. En aquest sentit, cosa és sovint sinònim de ‘assumpte, negoci’: Pensats de uenir a Saragoça... e alí porets mils parlar e fer uostres coses, Jaume I, Cròn. 22. Dos llibres vells de ploma de cosa de iglésia, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57). No me'n cuydo jo d'aquest registre; és cosa d'en Biel, Vilanova Obres, xi, 8. No sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'home un neulim de criatura, Ruyra Parada 29. La cosa pública: els assumptes de govern de la comunitat política. Cobeegans diligentment la cura del nostre reyal offici e proffit de la nostra cosa pública, doc. a. 1333 (Boll. Lul. xi, 37). Cosa pública és alcuna comunitat de gents ajustades e vivents sots una mateixa ley e senyoria e costumes, Eximenis Regiment, c. 357 (ap. Balari Dicc.). A utilitat dels drets e regalies de vós senyor e de la cosa pública de la dita vila, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 25).a) S'usa sovint (i s'usava principalment en català antic) el substantiu cosa acompanyant un adjectiu antecedent de la conjunció que, com o altra copulativa anàloga Coneguda cosa sia com nos en Poncz bisbe d'Urgel, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). Es descouinent cosa que escuder aprena l'orde de cauayleria d'altre home, Llull Cavall. 9. Hi l'altre respon que's cosa molt leia | que prenguen de vós, en loch de lum, fum, Proc. Olives 223. A nosaltres és manifesta cosa que lsop venint de la faena demana lo pa, Isop Faules 3. «Ara veig per cosa certa | que vós no sou glosador; | perque un cavall corredor, | en tocar-lo d'esperó, | ja és partit carrera oberta» (cançó pop. Mall.).—b) Esser cosa: locució expletiva que s'usa precedint a la conjunció que. Si era cosa que so que la volentat ama, amant major fe, fos veritat, Llull Dem. i, 22. «¿Seria cosa que tinguéssiu unes tisores per deixar-me?» (Men.). Seria cosa de...: convindria, seria oportú. An el jovent català... seria cosa de fer-li prendre esment, Obrador Arq. lit. 20. No fos cosa que...: en previsió (i evitació). Demanant-la per novia primer que l'altre no ho fés, no fos cosa que l'interés d'un partit més rich y el caminar devant fossen causa de traure-li la carn de l'olla, Penya Mos. iii, 21. No convé precipitar-se amb so projecte de reconstrucció, no fos cosa que l'esgarrassen, Roq. 43.
|| 5. a) Alguna cosa o qualque cosa: indica una realitat amb gran indeterminació; cast. algo, alguna cosa. Sembla que alguna cosa sia entrada en lo vostre pensament, Llull Blanq., c. 1. Si Deus fos alguna cosa, a la virtut de la pastoressa ajudara, Llull Felix, pt. i, c. 1. S! alcuna cosa de la pecúnia sobrarà, aquella sia donada a alcun confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 174). Per conseguir l'heretar qualque cosa de sos béns, Penya Poes. 265. S'hi atansavan els més ganassaças per a pidolar-li qualque cosa, Casellas Sots 7.—b) Ninguna cosa, i en general cosa acompanyat de negació, equival a res i pot traduir-se pel cast. nada. No fossan munyir las vacas abans que no hagen vadellat perque en aquest temps la llet no val cosa, Agustí Secr. 151. Del que ellas hauran menjat aprés de ser criades no y resta cosa, ibid. 186. Moltas vegadas quant lo Sr. Rector o Vicari és arrivat assí lo malalt ja no és per cosa (=ja no està per a res), doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 400). Per cosa en lo món, o per cosa del segle: per res del món. Vull que sapiau tant de mi que per cosa en lo món yo no posaria força en dona ni donzella, Tirant, c. 213. Nos, qui per cosa del setgle açò no derrencliríem, doc. citat ap. Aguiló Dicc. (sense indicació de data). Aquell gentil no crehia en resurrecció ne aprés sa mort no crehia esser nuyla cosa, Llull Gentil 5. Ordinam esser observat et en neguna cosa no trencat, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23). Los treballs y afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descans e consolació, Tirant, c. 445. «Això no és cosa»: això no és res, no té importància (es diu principalment contestant a un qui dóna les gràcies) (Mall., Men.).—c) Totes les coses, o totes coses, o tota cosa: locucions substituïbles pel pronom indefinit tot. Totes les coses del món són trespassadores e que's perden, Jaume I, Cròn. introd. No pot saber que dues províncies sien millors ne pus gracioses de totes coses com és lo regne de València e lo regne de Múrcia, Muntaner Cròn., c. 17. La trobareu abundosa de viures e de totes coses necessàries, Tirant, c. 5. Del reialme que acabdilla, | tota cosa li pertany, Alcover Poem. Bíbl. 45.—d) Altra cosa. No afectant altra cosa més en aquesta edat, Tomic Hist. ix. La montanya, el bosc i el prat | me semblaven altrament, | tot semblava una altra cosa, Maragall Enllà 11. Esser altra cosa: es diu per fer notar el contrast entre coses molt diferents o que han canviat molt. Qui l'ha vist y qui'l veu! Altra cosa era el port d'aquell temps, Penya Poes. 40. Si fins ara li he respectat lo càrrech, ara serà altra cosa, Vilanova Obres, xi, 47.—e) La qual cosa: locució que tradueix el relatiu neutre cast. lo cual. Aprouassen aquelles costumes que'ls parrien bones..., la qual cosa feyta per ells..., Cost. Tort., introd. He passats dos mesos que no n'ha entrada [d'aigua] al castell..., per la qual cosa los arbres e fruyters del ort... se perden e sequen, Codi Çagarriga 112.
|| 6. Poca cosa: a) Petita quantitat. Seran les persones de comunió cuatrecentes, molt poca cosa més o manco, doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 399). El castell de Pallars era verament formidable... quedant-ne grosses parets i poca cosa més, Verdaguer Exc. 31.—b) Cosa sense importància. Hi hagué alguna que altra desgràcia, poca cosa, segons diuen, Guinot Capolls 29.—c) fig. Persona insignificant, dèbil de cos o d'esperit (Mall.).—d) Persona mancada de dignitat, de valor moral (Mall.). En aquest sentit també es diu cosa poca. «Ets un poca cosa», o «Ets un cosa poca».
|| 7. Gran cosa o bona cosa: gran quantitat, molt. a) Usat com adj. i pron.: Com la volgués tornar en la crismera, no y cabé, ans aquella plena ne romàs bona cosa, doc. a. 1391 (Villanueva Viage, ii, 182). Una finestra de quatre cantons de pedra perquè puga entrar una bona cosa d'aygua, doc. a. 1441 (arx. de Banyoles). En hun altre paperet una gran cosa de aliafar, Inv. Eixarch. «N'hi ha, d'àligues?—Si, n'hi ha bona cosa» (=n'hi ha moltes) (Patró). «Collirem bona cosa de gra» (Solsona, Cardona). «Hi havia bona cosa de llibres» (Alcalà de X.).—b) Usat com a adverbi: «Animeu-vos bona cosa!» (=animeu-vos molt) (Granadella).
|| 8. Cosa de...: aproximadament, poc més o menys; cast. cosa de, unos. «Fa cosa de vuit dies que vaig venir» (Cat., Val., Bal.). A causa dels mals camins, que serà cosa de una llegua, poch més o manco, doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 400). Y haurà cosa de dos anys que... se n'anà en Palma, fent de les sues, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 26). Carta que vatx escriure, fa cosa de quatre anys, a una madona, Roq. 1. El sermó havia durat cosa d'un minut, Rosselló Many. 160. El ràfech de la teulada ix com a cosa d'una cana enfora per sobre eixes parets, Víct. Cat., Cayres 81. Fins a cosa de les tres de la tarda no comptava arribar al lloch, Víct. Cat., Ombr. 60.
|| 9. Cosa de, seguit d'un verb o d'un substantiu d'acció, significa ‘cosa digna’ de l'acció expressada pel verb o pel substantiu que l'acompanya. «És una cosa de veure»; «Això no és cosa de riure»; «No et pensis que sigui cosa de broma!»«Aquella baralla de crits i insults era cosa de sentir». Se mogué una gran tempestat de trons y llamps que era cosa de tèmer, Rúbr. Bruniquer, v, 7. «Bons pastors, entrau, entrau, | i veureu mare i donzella | que n'ha parit un infant | que és cosa de meravella» (cançó de betlem, Mall.).
    Loc.
—a) Tenir coses: tenir estranyeses, fer excentricitats. «Tal com són, tenen ses coses»: vol dir que les accions corresponen al geni o manera d'esser de cadascú.—b) Això és sa cosa, cara de rosa!: es diu en to aprovatori o confirmatori del que un altre ha dit o d'allò que està succeint (Mallorca).—c) Fer tres coses: esser una cosa o persona molt fastidiosa (Empordà, Vendrell). «Ja em fas tres coses!»: es diu amb indignació i menyspreu a una persona que està molestant des d'estona. La frase completa és: «Això ja fa tres coses: fàstig, vòmits i pudor!» (Llofriu).—d) No fer coses: no fer excentricitats. No fem coses, doncs, no fem coses! acabà per dir-se; i tornà al niu dels seus amors, Oller Papallona, 60.—e) Cosa per cosa, o de cosa en cosa: detalladament, una cosa després de l'altra i sense deixar-ne cap. «Jo t'ho contaré tot cosa per cosa perquè et facis bé càrrec de l'assumpte».—f) Esser una cosa grossa: esser molt abundós, molt notable. Lo mal que feren a Vilafranca fou una cosa grossa, Cròn. Guerra Indep. Penedès.—g) Dir coses (a un malalt o ferit): ajudar-li a morir cristianament (Mall.). «Està molt malament; es capellà ja li diu coses».—h) Com qui no vol la cosa: fent el desentés, fingint falta d'interès.—i) Dir quatre coses ben dites: cantar les veritats, donar una reprensió.—j) Cosa mai vista: gran novetat, succés extraordinari. Feyan funció de tal glòria | que era una cosa may vista | y admiració dels estranys, Penya Poes. 288.—k) Parèixer o semblar una mala cosa: tenir una figura grotesca o repulsiva.—l) No esser cosa bona: esser molt dolent moralment. «Deixa'l estar; si no ha sigut mai cosa bona!»—m) No fer cosa bona: obrar sempre malament, amb mala intenció.—n) Sobre totes coses: sobre tot, principalment. Sobre totes coses Evast pregà a sos pares que li cercassen muller ben criada, Llull Blanq., c. 1.—o) Com altra cosa: en grau màxim. ¿Y en Ramonet?... ¿Trempat? vaig preguntar.—Trempat com altra cosa, gràcias a Déu, Genís Reyneta del Cadí, 50 (ap. Balari Dicc...—p) Prendre una cosa per l'altra: interpretar malament una cosa, confonent-la amb una altra.—q) No dir una cosa per l'altra: dir sempre la veritat. No li dich una cosa per altra, Vilanova Obres, xi, 148. «Estigui segur que no l'engan: jo no som d'aquells qui diuen una cosa per s'altra» (Mall., Men.).—r) Com si tal cosa: tranquilament, sense concedir importància a un fet. Un homo agafa una barra de ferro flametjant y l'aguanta amb sa mà, com si tal cosa, Roq. 11.—s) Una cosa com aquesta: això mateix, això és la cosa, d'això es tracta!
    Refr.
—a) «Abans de fer una cosa, pren consell si és perillosa» (Marroig Refr.).—b) «Cada cosa té es seu contrari» (Mall.).—c) «Tot se comença per poca cosa i acaba per molt» (Olot).—d) «Cada cosa al seu temps, com les figues en agost» (Cat., Val.); «Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales» (Mall., Men.); «Cada cosa a son temps, i a Nadal neules» (Mall.).—e) «Cada cosa vol la seva cosa» (Mall., Men.).—f) «Qualque cosa hi ha, com els cans lladren»: ho diuen per significar que quan molta gent diu una cosa, deu haver-hi algun fons de veritat en el que diuen (Mall., Men.).—g) «Val més qualque cosa que no-res» (Mallorca).—h) «Cosa feta, consell dat»: vol dir que els fets consumats no admeten remei ni compostura (Solsona).—i) «Cada qual està agradat de les seves coses» (Solsona).—j) «No hi ha com viure, per a veure coses»; «Visquem, i coses veurem»: vol dir que sempre ocorren coses que ens semblen noves.—l) «Les coses d'aquest món, verdes i madures són»: vol dir que les coses del món són inconstants i mudables.
    Fon.:
kɔ́zə (pir-or., or., eiv.); kɔ́zɛ (Gir., Ll., Alcoi, Maó); kɔ́za (Tortosa, Maestr., Cast.); kɔ̞́sa (Val.); kɔ́zɔ (Xàtiva, Novelda, Alacant); kɔ̞́zə (mall., men.).
    Intens.:
coseta, coseua, cosiua, cosona, cosassa, cosota.
    Etim.:
del llatí causa, mat. sign. (que en llatí vulgar va substituir el clàssic res).