Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cossia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

COSSIA f.
|| 1. ant. Espai de la coberta d'una galera comprès entre les cordes i l'artilleria; cast. crujía. Desembarquaren y la setiaren traent vint pessas de bronzo de cossia per dar la bateria y rompre la muralla, Ardits, iv, 340 (a. 1558). A poch a poch la brega fou mesclada | hi lo bum-bum anaua per cossia, Somni J. Joan 569.
|| 2. ant. Passadis central d'una galera, que separava els bancs de remers de babord dels d'estribord; cast. crujía. Dins els peus de les dites bastides baix feya dues cossies o canals per manera de cossia de galea, les quals cossies foren descubertes fins a la terra, Eximenis, Crestià, c. 294 (I Congrés Hist. Cor. d'Aragó, 806). Córrer la cossia: córrer per càstig, d'un cap a l'altre d'un vaixell, essent assotat en el trajecte pels mariners; cast. pasar crujía. Aquell qui la roba haurà jugada, córrega la cossia ab açots, doc. medieval publicat per Capmany (ap. Aguiló Dicc.).—fig., Passar grosses penalitats (Maó). El dret de la quarta uxòria | a viuda sens retornel·lo | del dot o béns, era història | de córrer cussia, anòrria, | de can bel·lo a can catel·lo, P. Ballester (Rev. Menorca, xviii, 71). Fer un mal la seva cossia: seguir el seu curs (Vic, ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Cadascuna de les dues peces o taules que, col·locades de cantell, formen els dos costats llargs de l'escotilla d'una barca (Mall.). Estan posades en sentit longitudinal de proa a popa i ben empernades a les galiotes dites de cossia; a la part superior, que és recta, tenen una gresa per als quarters, i a cada extrem una mossa per a ajustar a les dels paraescuts.
|| 4. Peça que sosté els fusos de filar dins les passes dels torns (Aguiló Dicc.).
|| 5. Revista, examen successiu de diverses coses, generalment amb esperit de murmuració. Són també de les que passen cusia [sic] de tot lo que passa p'el poble, si el xlch de la tia fulana festetja en Sutaneta, si ahir es barallaren o renyiren dos dones, si el Sr. Retor diu missa tart, Martí G., Tip. mod. ii, 294.
|| 6. a) Assumpte en què s'insisteix molt (Ribagorça); cast. tema. «Sempre estàs en la mateixa cossia!» (Bonansa).—b) Esser un cossia: esser tossut (Lluçanès). «És impossible convèncer-te, ets un cossia!» (Lluçanès).—c) Anar de cossia: cercar una cosa amb interès i insistència (Labèrnia Dicc.).
    Fon.:
kusiə (or., bal.); kusía (val.); kosíə (Palma).
    Etim.:
de l'it. corsia, mat. sign. || || 1, 2, procedent del llatí cŭrsīva, ‘de correguda’.