Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. costar
veure  2. costar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. COSTAR v.: cast. costar.
|| 1. tr. Causar, per a esser obtingut, el pagament d'una suma. Costar molt o costar car. Costar poc. Costar cinc pessetes. Costar un capital. Lo senyor de la nau és tengut de donar als mercaders leny qui valega tant o més que'l seu, e si costa més de nòlit, deu-ho ell pagar, Consolat, c. 184. Robe que coste pus de dos florins, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). Portem unes calces qui costen un march d'argent, Eximplis, ii, 137. La mia libreria que n'és prou bona e me'n costa de pecúnia molta, Boades Feyts 31. a) usat com intr.: Maldament vos cost a duro, Penya Mos. iii, 102.
|| 2. tr. (a vegades usat com intr.). Ocasionar esforç o sacrifici; esser difícíl. Quant costa a un gentil caualler e a una noble dama lo amar-se l'un a l'altre, Curial, proemi. Donem-li sa muller, car massa li costa, car per los seus cants e melodies e treballs la deu hauer, Genebreda Cons. 168. Del que tan poch costa, com és bon callar, Proc. Olives 718. El parlament cortès molt val e poch costa, Turmeda Diuis. Costa molt de tombar-hi la llengua, Vilanova Obres, iv, 16. Una mica de paciència no li costarà res, Pons Auca 115. Va caure; bé li va costar d'aixecar-se i aguantar-se, Massó Croq. 154.
|| 3. Tenir per conseqüència (una pèrdua, una cosa inconvenient, una desgràcia). Massa'm costà | llur consellar, Spill 5974. Torrents de llàgrimes costa | s'ardent set de veritat, Aguiló Fochs foll. 98. Prendria un acalorament que'm costaria una malaltia, Roq. 33. Es pa li fé un aplech en es ventrey que li costà la vida, Roq. 46. Aquella creuada i altres costaren centenars de mils de morts d'homos, Aurora 227.
    Loc.
—a) Costar del pebre: costar molt, esser molt car (Mall.). D'hont me trobava ben afeytat era de sa bossa, perque la funció m'havia costat del pebre, Penya Mos. iii, 114. Qui vulga obtenir-lo después, li costarà des pebre, Ignor. 1.—b) Costar un ull, o un ull de la cara; costar un sentit; costar un renyó: esser molt car, costar molts diners.—c) Costar més que l'obra de la Seu (Barc., Val., Mall.), o costar més que la presa de Calp (Val.), o més que la Seu de Xàtiva (Val.): costar molt de temps, esforços i diners.—d) Costi el que costi; cost lo que cost; ant., cost que costàs: a tot cost, per molt que costi. May res los fall | cost que costàs | un mart al nas dels gebelins | per vint florins, Spill 8331.—e) Coste i valga! es diu per conhort en tractar d'obtenir una cosa important que demana molt de sacrifici o despeses (Tortosa, Val.).—f) Costar-li (a algú) lo del ventre: vomitar (Val.).—g) Costar més que si l'haguessin donat a dida: resultar molt costós, ocasionar moltes despeses o sacrificis (Mall.). «Ja em pots estar agraït, que em costes més que si t'hagués donat a dida!»—h) No costar sinó es prendre: esser gratuit, no costar res (Mall.).—i) Sense com va ni com costa: sense orde ni reflexió, inconsideradament.
    Refr.
—a) «Com més costa, més val»: vol dir que quant més esforç o sacrificis ocasiona l'obtenció d'una cosa, més l'apreciam (Mall., Men.).—b) «Lo que poc costa, poc val»; «Lo que poc costa, poc dol»: vol dir que les coses que no causen esforç ni sacrifici no són apreciades (Val.).—c) «Tot lo bo, costa» (Val., Bal.).—d) «No hi ha os que no cost» (Men.).—e) «Molt costa, la xulla de recosta»: vol dir que les coses bones costen molt d'obtenir (Val.).—f) «De lo que costa poc, donar-ne molt» (Men.).—g) «A qui menys li costa, aquell se l'emporta»: vol dir que moltes vegades obté els beneficis aquell qui menys ha treballat o menys mèrits té.—h) «Parlar bé no costa res» (Mall., Men.).—i) «Tant costa dir sí com no»: vol dir que de vegades és bo fer concessions.—j) «Més costa un vici que dos infants» (Mall.).
    Fon.:
kustá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); kostá (occ., Maestr., mall.); kostáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí constare, mat. sign. || 1.

2. COSTAR v.,
grafia dialectal, per acostar. E aquí costaren les popes en terra, Pere IV, Cròn. 136. Adonchs sa costaren a ell, Evang. Palau.