Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  creu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CREU f.: cast. cruz.
I. || 1. En l'antiguedat, patíbul consistent en un pal ficat verticalment en terra i travessat per un altre pal horitzontal, on es feien morir lligats o clavats certs reus. Un príncep apellat Lisímacus, hom cruel, lo qual metia a crucificar en una creu lo dit Theodorus, Scachs 9.
|| 2. especialment, Patíbul de la forma indicada, en el qual mori Jesucrist. Lo vostre servidor com guarda en la creu totes ses bellees e totes ses llegees, Llull Cont. 104, 28. Jesús... volgué esser clauat en l'arbre de la creu, Pereç Sant Vicent 47. Quan mans enclavades moria en creu Nostre Senyor, Colom Juven. 157. La vera creu: el vertader pal on fou clavat Jesucrist;—per ext., Cadascun dels bocins del dit pal sagrat que es conserven com a relíquies a diferents esglésies i capelles. A significança de les cinc nafres les quals nostre Senyor Deus Jesucrist prengué en l'arbre de la vera creu, Llull Blanq., pròl. Milacres que féu lo sant fust de la vera creu, Serra Gèn. 119. Començà a plòurer... de tanta abundància que esta vila se negave, y per tres ocasions tregueren la Sta. Vera-Creu ab so de campana, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, i, 151).Camí de la creu: la via dolorosa que féu Jesucrist carregat amb la creu fins a dalt el Calvari. a) Santa Creu de Maig, o simplement La Creu (Mall., Men.): festa de la invenció de la santa creu de Jesucrist per santa Helena, que es celebra dia 3 de maig. Heu sentit a dir may si hey hagué un any que Nadal, La Creu y el Corpus varen caure es mateix dia?, Ignor. 50.—b) Santa Creu de Setembre: festa de l'exaltació de la vera creu per Heracli, que es celebra dia 14 de setembre. Lo dit die que fo la ffesta de Sancta Creu se alargà la dita nau, Ardits, i, 2 (a. 1390). En la qual càthedra se ensenye des de Sancta Creu de Setembre, Ordin. Univ. 1638, fol 29.
|| 3. La religió cristiana. Quan uolets perseguir los enemichs de la fe e de la creu, Jaume I, Cròn. 53. Si veure ets infants voleu | fills llegítims de la Creu, Penya Poes. 100. Cristiana València! La creu hi contempla que tens en lo cor, Llorente Versos, i, 75.
|| 4. fig. Càrrega moral; sèrie continuada de penes o sofriments. «Quina creu més feixuga la meva!». «Fa vint anys que porto aquesta creu». «A aquesta casa s'hi ha ben girat la creu»: ho diuen per significar que a tal casa són molt perseguits de la dissort (Empordà). Ajudar a portar la creu: ajudar a qualcú a suportar els treballs i penalitats. Ho faré de molt bona voluntat fins a portar-ne la creu al coll, Tirant, c. 86. Prou procurava resignar-se am la seva creu, Massó Croq. 131. N'Àuria Maresa sempre havia considerat el seu fill petit com una creu..., sense esperar-ne res sinó penes, Ruyra Pinya, ii, 149. Una mare viuda y pobra..., tipa de dur la creu tota sola, cridà a sa filla, Víct. Cat., Cayres 189. Axò són creus d'aquelles que ningú se les cerca; cauen del cel y peten allà hon peten, Víct. Cat. (Catalana, i, 15). Començant pel marit, que, segons ella, era la creu més gran que li havia dat Nostre Senyor, Sagarra All 13. «Jo no cant per bona veu | perquè Déu no la m'ha dada; | jo cant perquè no digueu | si duc pena o si duc creu | o si visc enamorada» (cançó pop. Mall.). Donar creu: donar pena contínua, donar molèstia de manera persistent (Mall., Men.). «Ves-te'n i no tornis, que tot lo dia em dónes creu». La creu del matrimoni: conjunt de tribulacions anexes a l'estat matrimonial.
II. || 1. Objecte que representa la creu de Jesucrist. Una creu gran d'argent ab sos esmalts et senyals del espital, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Tenir lànties, creus e lits per portar e soterrar los cossos, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Lo Rey los féu pendre jurament sobre la creu e los euangelis, Curial, ii, 102. Se fassen dir sinch misses ab sinch professons... a les sinch creus com se acostume, doc. a. 1584 (Segura Hist. Sta. Col. 213).Creu de terme: monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d'una vila o ciutat. Los dits consellers isqueren a camí al dit senyor fins a la creu de pedra apellada d'En Bergualló, Ardits, ii, 508 (a. 1472). Creu coberta: creu de terme protegida per teulada o cúpula, a manera de templet o baldaquí. Creu processional: la que va posada a l'extrem d'un pal i es porta alçada a les processons. Creu pectoral: la que duen penjada pel coll els prelats de l'Església. Creu dels albats: creu petita amb què es fa precedir l'acompanyada d'un albat. En no ser ab ella no me casaré may, y m'hauran d'enterrar ab la creu dels aubats, Penya Mos. iii, 22. Creu alçada: la creu processional que es porta en una cerimònia, especialment en un soterrar. Vengueren mongos... ab una solemne processó e creu alçada, acompanyada aquesta creu de dos canalobres d'argent, Carbonell Ex. Joan II, c. 48. «Avui hi ha una creu alçada»: hi ha un soterrar de primera classe (Palma de Mall.). Dret de la creu: dret o costum de cobrar certa quantitat de diners els rectors per anar a cercar un mort de la parròquia amb creu alçada (Vallès). Fer ses creus: fer el via-crucis en sufragi dels morts el diumenge immediat a la defunció (Vilafr. de B.); per cada mort fan ses Creus, i del viacrucis que no sia en sufragi de difunts recents no en diuen ses Creus, sinó es Passos. Creu dels improperis: la creu de fusta que es porta dreta darrera els armats en la processó del Divendres Sant, i a la qual van penjats en figura els instruments de la Passió. Creu grega: la que té els quatre braços iguals de llargària. Creu llatina: la que té un braç més llarg que els altres tres. Creu bastonada: la que està formada de bastons encreuats, deixant veure pels buits el camp de l'escut. Creu bordonada: la que té els extrems acabats en un bordó de pelegrí. Creu florençada: la que té els braços acabats en flor de lis. Creu funiculada: la formada de cordes retorçudes. Creu papal: creu llatina amb tres travessers horitzontals. Creu potençada: aquella els braços de la qual tenen forma de T. Creu patuda: la que té els braços en forma de triangle isósceles. Creu gammada: la que té els braços en forma de γ (gamma). Creu de Sant Andreu o de Santa Eulàlia: la de braços inclinats, que forma una X. Creu de Sant Antoni: la que té forma de tau (T), és a dir, que li manca el braç de dalt. Creu svàstica: la que té els braços doblegats en angle recte.
|| Especialment: a) Ornament en forma de creu, usat com a insígnia de certs títols, com a condecoració per fets heroics o de gran mèrit, etc. Los frares del Hospital degen portar mantells negres, la creu blanque, doc. a. 1278 (Miret Templers 362). Nos del orde dels cavallers qui porten la creu, Pere IV, Cròn. introd. El Papa també n'ha concedides de condecoracions y creus a alguns grans visirs, Roq. 12. Tindré una crew pensionada, me donaran un estanch, Llorente Versos, i, 228. Gran Creu: creu que és insígnia de certes ordes a les quals es concedeix importància extraordinària. Creu de Malta: la insígnia dels cavallers de Sant Joan de Malta, que és patuda i de braços iguals i molt amples. Creu de Sant Jordi: creu grega vermella, molt usada en l'heràldica catalana; era la creu de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, que després fou incorporada a la de Montesa. Les sues cotes d'armes eren blanques ab creus de Sant Jordi, Curial, ii, 102. Hauem per acordat... fer paraments blanchs ab creus de Sent Jordi, Curial, i, 37. Creu de Montesa: creu grega vermella orlada d'un filet negre; modernament ha estat reformada i consisteix en una creu grega vermella florençada amb flors de lliri negres. Creu del Sant Sepulcre: creu grega vermella potençada i cantonada amb quatre petites creus semblants. Creu Roja: institució benèfica sanitària internacional, que té per emblema una creu vermella sobre fons blanc.—b) Joiell en forma de creu que les dones duen penjat pel coll (Cat., Val., Bal.). Creu de bisbe: creu d'or, grosseta, que les dones antigues duien damunt el pit, amb un vellut (Mall.). Creu de Malta: creu de braços iguals que les dones duen com a ornament penjada amb una cadeneta pel coll (Mall.). Moltes vies de cordoncillo que sostengan una bona creu de Malta, Ignor. 5.
III. Allò que presenta forma de creu.
|| 1. Disposició en forma de creu, és a dir, d'una línia travessada per una altra. Posar-se braços en creu: posar-se amb els braços entravessats formant una espècie de creu. Un sobrelit de seda cuyta ab randa en creu, Inv. Pr. Viana 217. Com els dits de dues mans en creu, Vayreda Sanch nova, 8.
|| 2. Segell o figura en forma de creu. Los reys de França nexen ab la creu en la spatla dreta, Tomic Hist. 49. Veé entre les banyes del ceruo una creu en què staua la ymatge de Jhesuchrist crucificada, Eximplis, i, 242. Vay tirar la partió per lo meu hort, linyola batuda fins a una creu de almàngana és a la paret de la casa nova, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 18). Diuen que els saludadors tenen una creu a dessota la llengua, Script. n.olxi, p. 7. Fer la creu o el senyal de la creu: fer amb el moviment de la mà la figura d'una creu, com a senyal de cristianisme, com a recurs contra el diable, per a beneir, etc. Quant Evast fou en la capella, agenollà's davant lo altar e féu lo senyal de la creu, Llull Blanq., c. 3. Un preuere dient missa... aprés que hach consagrada la hóstia... volch fer les creus segons que's de custum, Eximplis, ii, 221. Fent-li la creu | ell la conjura, Spill 3223. En Jordi... se gira fent una creu | sobre el cos de Na Dolça, que morta creu, Costa Agre terra, 39. Fer la creu a algú: casar-lo, unir-lo en matrimoni cristià. Aquesta corporació del clero, que quan se determinen a despatxar-te y a fer-te la creu, ja pots proclamar que t'han enllestit per tota la temporada: no hi ha ningú que te la descarregui, Vilanova Obres, xi, 64. Fer-se creus d'una cosa: estar-ne molt admirat, considerar-ho quasi inversemblant. «M'he quedat fent creus de lo que he vist». Quan ho vaig veure pels meus propis ulls jo me'n vaig fer creus, P. Aldavert (Catalana, i, 435). Jo me'n faig creus y per més que rumio no arribo a endevinar, Oller Reny. 36. Es lladres..., com el veren ab s'altre anyell en es coll, se feyen creus y no sabien com diantre poria esser allò, Alcover Rond. ii, 282. Qui et fa les creus?: ho diuen a qualcú per manifestar-li l'estranyesa que causa la seva gosadia (Val.). Creu d'ovella: senyal en forma de creu, que es fa a les ovelles d'una propietat per distingir-les de les altres. Eren passades setze ovelles ab los senyals de pega focs rodella y creu, doc. a. 1587 (Catalana, ix, 46).Fer creu: complir amb el precepte pasqual; portar a la sacristia el butlletí de la confessió perquè hi facin la senya indicadora d'haver-se complit el dit precepte (Valls, Gandesa). Fer creu: passar ratlla per damunt un compte ja cobrat; anotar la cancel·lació d'un deute. Fer creu: marcar una desena de coses, entre gent analfabeta, fent una ratlla travessera a la que indica la unitat que fa deu. Tenir les quatre creus: tenir quaranta anys. Tenir vuit creus: tenir vuitanta anys (Ross., Ripollès, Empordà). Fer creu o fer la creu a una cosa: acomiadar-se'n per sempre, formar el propòsit de no acostar-s'hi mai més. Y quin art és lo xiringar! | per fer-hi creu, | yo us jur, per lo fill de Déu, | ans me matria, Coll. Dames 515. Va sortir l'amo En Xec de ca don Sebastià..., se va girar per mirar-se aquella casa, y fent-li mentalment sa creu, va remugar: Una y prou!, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 184). Serà sa darrera vegada que m'embolic amb senyorets. Hi faig sa creu. Tots sou de pastetes, Ruyra Parada 30. Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir:—Té, mira-la, sa nostra desgràcia! Fes-hi sa creu per un mai més, Ruyra Pinya, i, 88. «Jo no passaré rosaris, | estimat, perquè torneu; | allà on vàreu fer creu | també hi poreu fer calvaris» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Objecte en forma de creu. Especialment: a) Revers d'una moneda, on hi solia haver gravada una creu o un escut dividit en creu. Cara i creu o cap i creu (Cat., Val.), o cart i creu (Mall.): joc d'atzar en què es llencen monedes a l'aire i les guanya el qui ha endevinat la cara de la moneda que restaria visible en haver caigut la moneda a terra; l'anvers de la moneda es diu cara (Men.), cap (Cat., Val.) o cart (Mall.), i el revers es diu creu. Que ningú en cap temps pogués jujar a joch de cap o creu, ni a nayps, doc. segle XV (Jocs Fl. 1895, pàg. 206). Els nostres gichs de València..., planten dinerets en terra, y en la telleta els tiren... al buf, al pam,... a cap o creu, Ros Rom. 81. No hi ha valgut el torn, ni fer-s'ho a cara o creu, ni jogar-s'ho a palletas, Pons Auca 94. Anar a cap i creu: vendre's a preu molt baix (Solsona, Cardona).—b) Moneda en general, i en especial moneda de poca vàlua. En aquest sentit, creu s'usa sempre en frases negatives: No tenir una creu; Quedar sense una creu; Quedar sense creu ni malla; No tenir una creu per tapar-se un ull (Mall.); No tenir una creu de Déu; No tenir més que la creu del front; etc. Vos prec... me trametau prestament diners, perquè no hi ha algú qui tinga creu, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 261). Es cavaller havia vengut a manco; era massa creguda sa devallada perque algú li fiàs una creu, Camps Folk. ii, 23. Esser amic de Santa Creu: esser avar, estimar massa els diners (Aguiló Dicc.). Maleïts siguen els diners, fora les creus!: exclamació de persona piadosa, però cansada de les molèsties que ocasionen els diners i el no tenir-ne (Empordà).—c) Els dos travessers en forma de X que aguanten la plataforma de la carreta damunt l'eix (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).—d) Travesser que separa el mànec de la fulla d'una arma blanca. La spasa... ab lo pom creu e many de coure daurat, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 148). El desarmaren y li clavaren a l'esquena un punyal fins a la creu, Oller Rur. Urb. 180.—e) pl. Conjunt dels dos o tres llistons, canyes, cordills, etc., que es passen entre els fils d'un ordit i entre les cordes de l'aparell on es llegeixen els dibuixos jacquard, amb l'objecte de mantenir completament esclarits i cada un en son lloc els esmentats fils o cordes (Pons Ind. text.). Creus a l'anglesa: les que es posen en el tissatge de la plana quan els fils d'ordit queden encreuats de dos en dos consecutius. Creus a la catalana: tenen el mateix objecte que les creus a l'anglesa: destriar l'ordit entre els lliços i el catxapit de darrera, però passen aparellats com a la peça, i si un fil es trenca, el que resta sol a les creus serveix de guia (Salvat Dicc.). Creus a l'espanyola: aquelles en què els fils de l'ordit queden encreuats d'un a un, distribuïts tots els parells en un mateix nivell i tots els imparells en un altre (Pons Ind. text.)—f) Peça de fusta rectangular, sostinguda per un travesser, a la qual van ficats els carrells de filar i fer cordell (Empordà, Gir., Barc., Cast., Val.). Per això s'anomena també creu dels carrells o dels garrells (i no creu d'esgarrells, com transcriu Griera, BDC xvi, 10).—g) imatge  Espècie de punxó de ferro, de forma cònica, de devers 15 cm. de llargària, amb un travesser a manera de mànec formant una tau, que els ferrers empren per a eixamplar forats i per a llevar la rebava que deixa el taladre (Pego).—h) Els braços de la trugeta de la campana (Xàtiva).—i) Conjunt de dos bastonets entravessats, que es pengen pel coll d'un ca perquè li entrebanqui les cames i el privi de fugir (Mall.).—j) Creuer del rodet de la sénia (Peníscola, Guardamar).—l) La part de la xemeneia que tapa el fumeral (Carlet, ap. BDC, xx, 205).—m) Creu de la taula: els dos ferros o bastons disposats en forma de creu de Sant Andreu, que serveixen de reforç a les cames de la taula (Senterada).—n) Cadascun dels bastonets entravessats dins el rusc o casa d'abelles per a sostenir les bresques (Val.).—o) Punt on s'entravessen els braços amb l'arbre d'una balança.—p) Part central i més gruixuda d'una verga de nau, que equidista dels penols o extrems de la mateixa verga (Cat., Val., Bal.). Embarcació de creu: la que té aparell vertical a la proa (BDC xii, 28). Vent de la creu: el que permet posar les veles en creu (Cadaqués, ap. BDC, ii, 12).—q) Estar a la creu: estar el llagut apartat del canal o corrent que passa a un punt de poca fondària (Móra la Nova, BDC, ix, 65).—r) Part inferior de la canya de l'àncora, on convergeixen els braços d'aquesta; per ext., Cadascun dels braços d'una àncora, a l'extrem dels quals van les ungles. «Una àncora de dues creus, de tres creus, etc.»—s) Lloc on desemboquen o d'on parteixen quatre camins; cast. cruce.t) Enforcadura, lloc d'un arbre d'on parteixen dues o més branques (Tamarit, Fraga, Mequinensa, Calasseit, Tortosa).—u) L'entreforc o primera bifurcació del suro. «Es pelat aquest suro fins a la primera creu» (Les Gavarres, ap. BDC, xiii, 105).—v) Golès, part del cos dels animals de peu rodó en la qual els ossos de les extremitats anteriors s'encreuen amb l'espinada (or., occ., bal.).—w) Creu geomètrica: instrument òptic amb certes graduacions per a observar les altures de les estrelles i midar qualsevol distància i elevació.—x) Creus de Malta: planta cariofil·làcia de l'espècie Lychnis chalcedonica L., que fa les flors vermelles o color de carn i es conra en els jardins; cast. cruz de Malta, cruz de Jerusalén.y) Creu de Sant Antoni: planta espinosa, de flors grogues i fruit quasi globós: Tribulus terrestris (Val.); cast. abrojos (V. cadell, III, || 4).—z) Creu del Nord: figura formada pels estels més brillants de la constel·lació del Cigne. Els seus noms vulgars són: Creu dels albats (Bagà), Creu de l'albat (Barc.), Creu de Caravaca (Costa de Llevant), Creu del mal lladre (Costa de Ponent), Creu de Sant Andreu (Mall.).—zz) Creu del Sud: constel·lació formada per cinc estels molt brillants, prop del Centaure.
IV. Creu en la toponímia: Són molt abundants els topònims amb el mot Creu, en especial els orogràfics, motivats segurament per la pràctica tradicional de fitar les terres amb peirons en figura de creu. Destaca el Cap de Creus, a la costa empordanesa prop de Cadaqués, el més oriental de tot el litoral català, i entre les poblacions principals figuren: La Creu de Matamala, llogaret del Rosselló; La Creu de Campdevànol, llogaret del Ripollès; La Creu de Codines, nom d'un poble de 200 habs. de la Conca de Tremp, i d'un veïnat anexe de Roda de Ter en la plana de Vic; La Creu de Serra, llogaret de Llagostera al Gironès; La Creu del Puig, nom que rep també la Pobla de Farnals a l'Horta de València; La Creu Coberta, suburbi important de la ciutat de València; Monestir de Santes Creus, un dels grans monestirs catalans, situat en el Camp de Tarragona.
V. Creu: llin. existent a Avià, Berga, Cabanyes, Manresa, etc. És més abundant la variant Creus, llinatge existent a Ullà, Verges, Balsareny, Berga, Borredà, Caldes de Mo., Barc., Vilan. i G., Alcover, Calafell, Conesa, Valls, Almenar, Arbeca, Figueroles, Ondara, Mall., Men., etc.
    Loc.
—a) Creu de Cristo!; Jesús de la Creu!: exclamacions piadoses d'admiració, d'impaciència, etc.—b) No valer res fora de les creus: no esser res de bo, estar ple de defectes (Val.).—c) Quin misteri, sense creu!: es diu al·ludint a una cosa incomprensible (Empordà).—d) Se pot fer una creu blanca amb un carbó: es diu quan ha succeït una cosa que es considerava impossible, i principalment quan una persona que sol fer les coses malament n'ha feta una de bé (Llofriu).—e) A creu i recreu: a tort i a través, per tots cantons. Galans a dreta y esquerra, | galans a creu y recreu, Collell Flor. 47.—f) Haver-se de mester la creu i els gonfanons: esser necessaris tots els recursos i esforços.—g) Estar per aquesta creu de Déu: quedar sense diners, sense mitjans de vida.—h) Posar en creu de mar: posar damunt els núvols, elogiar sense mesura. S'era fet s'escala d'encortinar de tots es missèrs, qui l'havien pres per fill d'ànima y l'havien posat en creu de mar, qui el me tenien dalt la roda, Aguiló C., Rond. de R. 10.
    Refr.
—a) «La creu en els pits, i el diable en els dits» (Men.); «Sa creu en es pit i el diable en el cor» (Mall.): es diu pels hipòcrites qui fan ostentació de religiositat sense tenir vertadera fe o sense fer obres pròpies de cristià.—b) «Darrera la creu hi ha el diable»: té un significat semblant a l'anterior.—c) «Per la creu, tothom hi veu»: vol dir que pels diners tothom s'enginya.—d) «Qui no fa creu, no beu» (Men.).—e) «Qui no fa creu, no és de Déu» (Tortosa).—f) «No hi ha més mala creu que sa d'es mateix llenyam»: vol dir que la creu més feixuga és la de dins la mateixa família, per esser insuperable i obligatòria (Mall.).—g) «Ningú està sense creu» (Val.); «Tothom arreu porta la creu» (Cat.); «Sense creu ningú s'hi veu» (Tortosa); «En este món tot són creus» (Tortosa); «Qui fuig de la creu, la creu l'acaça» (Vila-real): vol dir que en aquesta vida abunden les tribulacions.
    Cult. pop.
Festa de la Creu de Maig: la nota més típica d'aquesta festa és la cerimònia de la benedicció de les creus de terme, o benedicció del terme, o benedicció dels vents, com diuen a Mallorca i Menorca. Es celebra enmig de la plaça del poble, o bé als afores, o des de dalt una muntanya (com la de Randa, a Mallorca), o des de dalt el campanar (com es fa a la Catedral de Barcelona). En algunes poblacions pallareses surten aquest dia quatre processons, que es dirigeixen a cada un dels quatre punts cardinals del terme, i aquest és beneït ensems que les creuetes que han estat plantades pels camps el dia de Sant Pere Màrtir (Violant Festes 42). A diverses poblacions de la costa catalana era costum que, un cop celebrada la missa, el sacerdot pugés solemnialment al campanar i hi plantés una petita bandera que el vent feia voleiar; era destinada a assenyalar a la gent de mar la direcció del vent (Amades Diades ii, 29). Per tots els pobles de Catalunya, en aquesta festa la mainada fa una capta amb versos com aquests: «Vostè, senyor galant, | que té la cara com un diamant: | un dineret per a la Santa Creu» (Amades Diades ii, 30). En algunes esglésies els beneficis d'aquesta festa són a profit dels escolans, i per això se'n diu festa dels escolans. A moltes comarques hi ha el costum d'enramar l'entrada de l'església i de guarnir altarets enramats de roses i fullatge pels carrers. A la ciutat de València, a la porta de les esglésies, edificis públics i cases principals, es planten creus grans de flors naturals.—Referents a la festa de la Creu de Maig hi ha aquests refranys i acudits: «La Creu, dia tres de maig la trobareu» (Mall.). «Per Santa Creu, nostramo, mudem de preu» (Gomis Meteor. 115). «Per Santa Creu, faves i pèsols tot arreu» (Empordà). «Per Santa Creu, robar faves per tot arreu» (Gomis Meteor. 115). «Per Santa Creu, lo blat s'hi veu» (Gomis, ibid.). «Avui és la Creu.—Agenollau-vos, i no caureu» (Mall.). «En passar Marquet i Creueta, ja et pots llevar la jaqueta» (Morella).
    Fon.:
kɾέw (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); kɾéw (occ., val.); kɾə́w (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Var. ant.:
crou, crotz.
    Intens.:
—a) Augm.: creuassa, creuarra, creuota, creuot, creuarrassa.—b) Dim.: creueta, creuetxa, creuel·la, creuona, creuina, creuiua, creueua, creuarrina, creuarrí, creuoia, creuarrinoia, creuarrinoi, creuineua, creuó, creuí.
    Etim.:
del llatí crŭce, mat. sign. I, convertit en crou per evolució normal i després evolucionat en kɾə́w i kɾɛw.