Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crim
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIM m.
Violació greu de la llei moral; cast. crimen. Lo dit senyor lo aie a tenir per absolt d'aquell crim, doc. a. 1365 (Priv. Ordin. Valls Pir, ii, 243). Aquella mesquina mare, per crim capital per lo pretor a mort condempnada, Metge Somni iv. Si tu ets sens colpa d'aquest crim que a tu és imposat, Curial, i, 19. Segurs de Deu són de lurs crims los hòmens | en aquest món, puys càstich no se'n mostra, Ausiàs March civ. I la sang del primer crim, germe de la humana guerra, Alcover Poem. Bíbl. 14. Crim de lesa majestat: injúria greu a la majestat real. Per ço comès crim de lesa majestat, Pere IV, Cròn. 112. a) ant. Pecat. Mare de Déu, en lo cel noua dea, | neta de crim ni menys pogués peccar, Trobes V. Maria [96]. E vós del crim original volch Déu preservar, Cobles Passió.—b) iròn. El bon rector castigat pel crim d'estimar massa la seva llengua, Massó Croq. 133.
    Fon.:
kɾím (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí crīmen, mat. sign.