Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cristall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRISTALL (i la var. ant. i dial. crestall). m.: cast. cristal.
|| 1. Vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, i que s'empra per a fer prismes, lents, vaixella fina, etc. Lo cristall és tot pur en claredat, car no ha en si alguna ombra ni foscura, Llull Sta. Mar. 11, 4. Axí com lo crestall qui és de freda natura se fa en los locs qui són frets per la absència del sol, Llull Cont. 334, 20. Un reliquier de crestall ab lo peu e la branqua d'argent, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. ii, 114). Trencadisses columnes de cristall, Canigó xii. I les copes de crestai van omplint-se del vi ranci, Ferrà Rosada 10. El dringueig del crestall té ressonàncies, Alomar Columna 240. Res de cortines emmatxucades, ni d'entelaments als cristalls, Pons Com an., 189.
|| 2. quím. Cos format per la solidificació de certes substàncies foses o dissoltes, i que està limitat per superfícies planes disposades simètricament. Cristall de roca: quars transparent i incolor. Cristall de Venus: acetat de coure. Critall de lluna: nitrat d'argent cristal·litzat. Cristall de sosa: carbonat de sosa cristal·litzat. Cristall d'Irlanda: carbonat de calç.
|| 3. ant. Pedra preciosa. Es la veritat que'l valent d'un christayll | no preu l'als del món mag del fi corayll, Muntaner Cròn., c. 272. Una spiga d'argent daurada ab son crestay [sic], doc. a. 1415 (arx. de St. Pere de Terrassa). Un rast de corals grossos, altre de crestalls, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 138).
|| 4. fig. Cosa clara i transparent com el cristall. De la mar sobre el crestall sens fi, Ruiz Poes. 72. Quan m'enteli l'agonia | de la pupil·la el crestai, Ramis Clar. 12. Especialment: a) Rosada conglaçada que apareix damunt les coses en les matinades de molt de fred (Mall.).—b) Roba de llana molt fina, amb reflexos multicolors per efecte de llum, de la qual es solen fer mantellines les pageses; cast. cristal. Guants de cristall, com n'i haje de moltes sorts, se ha tingut consideració de estimar-los al mediano, Tar. preus 52.
    Fon.:
kɾistáʎ (pir-or., or., occ., val., bal.); kɾəstáʎ (or.); kɾəstáј (bal.). Modernament s'ha introduït bastant en el llenguatge parlat la forma cristal, per influència castellana.
    Var. ort.
ant.: christall (Ordin. Palat.); crestal (doc. a. 1417, ap. Boll. Lul. x, 209); crestayl (Biblia Sev. 198); crestayll (Turmeda Diuis.); crestay (Aguiló Poes. 82); crestai (Alcover Cont. 43).
    Etim.:
pres del llatí crystallum, mat. sign.