Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CUCA f.
|| 1. Animaló repulsiu en general, tant si és escarabat com corc, llagost, cuc, etc.; cast. animalejo, bicho. Axí com l'aigua e la cuca alteregen de color segons que són acolorats los locs per on passen, Llull Cont. 191, 3. Sement de col beguda ab vinagre ociu totes cuques que són al ventre, Tres. Pobr. 53. May serà sech | ... | canyota, gram, | cuca, faram | si hi naxeran | no hi crexeran, Spill 13518. Surt en professó fora'l terme a maleir la cuca, Serra Calend. folkl. 137. Especialment: a) Cuca llauradora: insecte molt petit i quasi rodó, que és molt perjudicial a les plantes; cast. arador.b) Cuca llauradora (Organyà, Massalcoreig) o cuca cebollera (La Seu d'U.): cadell, insecte armat de fortes mordales, que obri galeries subterrànies i destrueix les patates i altres hortalisses; cast. cortón, alacrán cebollero.c) Cuca panera (St. Feliu de P., Pont de S.) o cuca panissera (Esterri) o cuca molla (Mall.) o cuca patxa (Llucmajor, Santanyí): insecte ortòpter de l'espècie Blatta orientalis, que habita dins les cases i principalment en els recons humits; cast. cucaracha.d) Cuca papera (Val.) o cuca vinadera: insecte coleòpter del gènere Meloë, que és negre amb retxes transversals vermelles; cast. carraleja.e) Cuca caragolera: insecte negre, de cames molt curtes, molt prim de darrera i amb dues mordales davant; es menja les banyes dels caragols (Mall.).—f) Cuca dormileca (Empordà) o cuca dormidora (Tortosa): insecte que de dia està sota terra i amagat entre les mates, i de nits surt a menjar els vegetals de l'horta.—g) Cuca de cent cames: escolopendra (or., occ., val., mall.).—h) Cuca de la Mare-de Déu: crustaci del gènere Armadillidium (Mall.).—i) Cuca de la pluja: nom del borinot entre gent pagesa (Ripollès).—j) Cuca de pi: és peluda i lletja; es congria en gran quantitat a les branques dels pins, on formen uns nius com a teranyines (Llofriu).—l) Cuca peluda o cuca de suro: oruga negra i peluda, de l'espècie Bombyx dispar, que es posa a les alzines sureres i se'n menja les fulles (Empordà).—m) Cuca de col: oruga de les cols (Empordà).—n) Cuca de verí: oruga de diferents colors (negra, blava o groga amb pics vermells) que es cria per les patateres i lletreres (Empordà). Diuen que la cuca de verí té la propietat d'enverinar el qui la toca o el qui hi orina damunt (cf. Gomis Zool. 456).—o) Cuca de llum o cuca llumera o cuca de Sant Joan: insecte de l'espècie Lampyris noctiluca: cast. luciérnaga. És un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor.—p) Cuca de seda: insecte Bombyx mori, que segrega la seda; cast. gusano de seda. Ningú gos trèurer... levors de cuques de seda, doc. a. 1597 (Hist. Sóller, i, 197).—q) Cuca de roca: cuquet que els pescadors empren com esca per a atraure el peix (Empordà). Cada un té la seva canya i el seu pilotet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets, Ruyra Pinya, i, 99.—r) Llémena, ou de poll (Ross., Vallespir, Cerdanya, Empordà); cast. liendre.s) Cuca fera (o simplement cuca): drac, animal monstruós; cast. dragón. En una ciutat que ha nom Tarascó... avia una cuca tan gran com un bou, e tenia ales, e anava per l'aygua e per la terra, Pere Pasqual Obres, i, 39. Especialment, Figura de drac monstruós que va davant la processó del Corpus i és moguda per homes que hi van amagats a sota, per a representar la idolatria o l'heretgia vençuda per la vertadera religió (Tortosa, Morella); cast. tarasca.
|| 2. Nom que els sublevats mallorquins del segle XVI donaren a una espècie d'ariet per a batre els murs dels contraris (cf. Quadrado For. ciud. 201).
|| 3. Membre viril (Cerdanya, Val.). Molt usat com interjecció; Cuca! (Cast.). Ai, cuca! Disimule, és que a Borriol tots lo coneixem per Romiguera.—No tant, cuca, no tant!, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, pàg. 23).
|| 4. Cuca de forat: persona tímida i retreta (Plana de Vic, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Cuca fera: persona molt lletja i fastigosa. Ella pensa esser polida, | la cuca fera: | sutza, vil, negra caldera | mon ull la mira, Coll. Dames 397. Per cert, madò cuca fera, que haveu fet un bell jornal, Rector de Vallfogona, 93 (ap. Aguiló Dicc).
|| 6. Mala cuca: mala persona; cast. mala pécora. A l'hostal agafa... una lliura de bescuits dolços... mira que no sien reblanits... Es tan mala cuca la hostalera!, Víct. Cat., Cayres 67.
|| 7. Cuca molla: persona tímida o fluixa de caràcter, que no sap imposar la seva voluntat (Empordà, Mall.). Qui de fer bé du curolla | és tractat de cuca-molla, Penya Poes. 100.
|| 8. Cuca santa: beat, excessivament piadós (Tortosa, Vinaròs).
|| 9. La cuca: joc d'infants, idèntic al de cuit (Selva del Camp); cast. escondite. a) Cuca llufeta: joc de nenes, en el qual una para i encalça les altres, i si una d'aquestes s'ajup, aquella no la pot agafar (Sta. Col. de Q.).
|| 10. La cuca: joc de cartes en què es canvien les cartes que no agraden (Men.); cast. cuco, malcontento.
    Loc.
—a) Cuca hi ha al forat: vol dir que hi ha alguna causa oculta d'irritació, de ressentiment (Camp de Tarr.).—b) Treure la cuca del forat amb les mans dels altres: fer fer a altres allò que un troba perillós de fer per ell mateix.—c) Esser només dues cuques: esser només dues persones de família (Empordà). «Nosaltres gastem poc per viure; com que només som dues cuques!» (Llofriu).—d) No esser cuca ni moixó (Urgell, Segarra), o No esser cuca ni ocell (Empordà): esser una criatura molt raquítica.—e) Estar més perdut que la cuca en l'alfals: estar molt perdut, no saber per on prendre (Val.).—f) Quina cuca t'ha picat?: ho diuen a un qui es fica en allò que no li importa, o a un qui es mostra irritat sense motiu.—g) Tenir la cuca: tenir gran riquesa (Plana de Vic).—h) Tenir una cuca en la cervellera: tenir una idea fixa, una obsessió. Vuyu dir-te qu'eri un sant home que no tenia atra cuca en la cerveyera que pregar a Déu de dia y de nit y menjar rels de plantes, Víct. Cat., Sol. 101.
    Refr.
—a) «Morta la cuca, mort el verí»: vol dir que llevant la causa es suprimeix l'efecte (Cat., Val., Bal.).—b) «A l'estiu, tota cuca viu»: vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment (Cat., Val., Bal.).—c) «La cuca del mig, tothom la pessiga»: vol dir que el qui està en situació més vistable o privilegiada sol esser la víctima principal de les reaccions de la gent (Olot).—d) «Cuca espanyola no pixa sola» (Val.).—e) «A la cuca fera li agrada molt lo verd»: ho diuen als jovenets de gresca per amenaçar-los amb les males conseqüències que els vicis solen reportar (Tortosa).
    Fon.:
kúkə (Ross., Cerdanya, Conflent, Vallespir, Empordà, Plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc., Tarr., Bal.); kúkɛ (Gir., Olot, Sort, Tremp, Organyà, Ll., Gandesa, Falset, Sueca, Alcoi, Maó); kúka (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); kúсə (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: cucassa, cucarra, cucota.—b) Dim.: cuqueta, cuquetxa, cuqueua, cuquiua, cucona.
    Etim.:
forma femenina de cuc.