Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuiner
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUINER, -ERA
|| 1. m. i f. Persona que es dedica a cuinar; cast. cocinero, cocinera. No vullats rey..., car ell farà de vostres filles les unes honradores, les altres pastadores, les altres cuyneres, Serra Gèn. 95. Un caualler..., menjaua carn tota la quaresma, e volia que'l seu cuyner ne menjàs, Eximplis, i, 273.
|| 2. adj. Culinari; propi de la cuina; cast. cocinero, culinario. Al seu costat s'havia criat Bernat... i d'ell arreplegà l'afició a la caça i a les manipulacions cuineres, Bol. Dim. 139.
|| 3. f. Sa cuinera: nom d'un joc de nenes, en el qual una jugadora representa la plaça, l'altra la col, les altres el juliverd, les patates, els albercocs, etc.; la cuinera les va anomenant, i cada una que va anomenant ha d'anar a ocupar la cadira que hi ha buida; si no hi va totd'una, paga penyora (Artà).
    Refr.
—a) «Si el cuiner és brut i el menjador fosc, l'amo es fa gord» (Tortosa).—b) «Cada cuiner pondera sa olla» (Miravet).—c) «Molts de cuiners junts no fan es brou bo» (Men.).
    Fon.:
kuјné (pir-or., or., occ., bal., alg.); kuјnέ (Alt Pallars); kwinéɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: cuineràs, cuinerot.—b) Dim.: cuineret, cuineretxo, cuinerel·lo, cuinereu, cuineriu, cuineró.
    Etim.:
del llatí *cocīnariu, per coquīnariu, mat. sign.