Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. curro
veure  2. curro
veure  3. curro
veure  curró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CURRO m.
|| 1. Pedra troncocònica que serveix per a moldre les olives en el trull (Organyà); cast. muela.
|| 2. Peça troncocònica de pedra estriada, o de fusta amb tallants de ferro, que serveix per a batre el gra i separar-lo de la palla (Organyà, Ribera del Sió, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr.); cast. trillo.
|| 3. Corró de pedra que serveix per a esterrossar la terra (Sta. Col. de Q.)
|| 4. Cilindre de ferro o de fusta forta, damunt el qual fan anar coses molt feixugues per a transportar-les sense gran esforç (Val.); cast. rodillo, polín.
|| 5. Cilindre giratori que forma part del teler de mà, i al qual van penjats els perxats (Pallars). Fa molts anys que les currioles que sostenien els perxats han estat substituïdes per un curro, d'os, primer, de vidre verdós després i de fusta molt resistent ja fa alguns anys, Violant Càn. 25.
    Fon.:
kúru (Sta. Col. de Q., Camp de Tarr.); kúro (Organyà, Pallars, Pla d'Urgell, Ribera del Sió, Val.).
    Etim.:
format per regressió damunt corró, pronunciat curró en el català oriental i interpretat com a diminutiu.

2. CURRO, CURRA adj.
|| 1. Persona a qui manca una mà o un braç, o que per defecte físic no pot servir-se d'un d'aquests membres (Cast., Val., Al.); cast. manco. «Els xiquets, la mà de donar la tenen curra»: refrany que significa que els nens solen esser molt egoistes i poc amics de donar les coses (Morella).
|| 2. Ovella curra: la que només duu llet a una mamella (Falset).
|| 3. Cabra curra: la que només té una banya (Morella).
    Fon.:
kúro (Falset, Vinaròs, Oropesa, Cinctorres, Morella, Aín, Val., Cullera, Al., Pego).

3. CURRO, CURRA m. i f.
|| 1. Persona que fa ostentació de força i de valentia (Mall., Men.); cast. majo, chulo. An es mateix temps l'he vist omplí sa cara de dits a un curro forasté que posá sa llengo demunt La Sanch, Ignor. 3.
|| 2. Persona que fa ostentació de garridesa i elegància en el vestir (Val., Bal.); cast. majo.
|| 3. adj. Bell, bonic (or., mall., men.); cast. hermoso. Y si ves | quin jove més curro! | Pareix cavaller, Penya Poes. 34. «Curro ton pare i ta mare, | curro es teu blonco i sa tia; | ¿com tu no has d'esser curra, | si véns de la Curreria?» (cançó pop. Mall.).
|| 4. m. Xai manyac, ensenyat d'agenollar-se, que porta el pastor que fa de majoral en anar a adorar el Nen Jesús en la missa del gall de la nit de Nadal (Rupit, Ripoll).
    Fon.:
kúru (or., men.); kúro (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del cast. curro, mat. sign. || || 1, 2.

CURRÓ m.:
V. corró.