Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  data
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DATA f.
|| 1. Partida o partides d'un compte que indiquen les quantitats sortides, per oposició a les rebudes; cast. data. Met en compte de data..., manan esser preses a mi en compte de data, doc. a. 1358 (arx. mun. de Barc.). Los dits honrats deputats... hajen a donar compte e rahó de les reebudes e dates per aquells dits deputats fahedores, doc. a. 1383 (Revest Ens. 64). Lo clavari deu posar en data en lo compte XIII sols, Ardits, i, 334.
|| 2. Indicació del temps (i sovint del lloc) on és escrita una carta, on és redactat un llibre; cast. fecha. Huy data de la present en hora de vespre, doc. a. 1347 (Col. Bof. xxxviii, 395). Huy divendres hora tèrcia, data de la present, som entrats en València, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 532). Posar la data en una carta, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Indicació del temps (dia, any, etc.) en què un fet s'ha realitzat o ha de realitzar-se; cast. fecha. «Encara no sabem la data segura del casament».
|| 4. ant. Porció d'una quantitat a pagar; cast. escote. Ço és gran fet que Mort, qui tot bé mata | fora l'onest, l'om espera de cara, | hoc e la fi que n'ha guanyat encara, | pux aprés mort no cobrarà la data, Auzias March cxii, vers 208. No'm pertany tan grossa data qual sou vos, Coll. Dames 1012.
|| 5. Tant proporcional amb què ha de contribuir a la conducció d'una aigua cadascun dels qui l'aprofiten per a regar (Camp de Tarr.).
    Loc.
—a) Esser de bona o mala data: esser de bona o mala qualitat o inclinació (Maestr., Val.).—b) Anar de mala data: anar per mal camí. El notari s'hagué de deixar munyir, y moltes gràcies, perque la cosa anava ya de mala data y el portaven sobre l'ull, Rond. de R. Val. 84.
    Fon.:
dátə (Barc., Palma); dáta (Val.).
    Etim.:
pres del llatí data, ‘donada’. En el significat || 1, ve de la idea de ‘cosa donada o pagada’; en el || 2 i 3, ve de l'adjectiu data aplicat a les lletres o cartes en el sentit de ‘donada en tal dia’. En el català antic es troben exemples d'aquest ús de data com a adjectiu a la fi de les cartes: Data en Palerm a 14 de maig, Desclot Cròn., c. 81; Data en lo nostre castell de la Spluga, doc. a. 1377 (Miret Templers 433).