Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  denunciar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENUNCIAR v. tr.
|| 1. ant. Anunciar, declarar; fer saber una cosa; cast. anunciar. Ah Sènyer Deus, qui als vostres feels denunciats la benahuirada glòria eternal, Llull Cont. 6, 22. Lo senyor infant... jaquí hun leny armat per denunciar a les naus que faessen aquella via, Pere IV, Cròn. 39. Aquella encarnació fo feyta axí secretament, que neguna persona... no'n sabé res..., mas tan solament Sent Gabriel, qui la denuncià, e la Verge Maria, que'u escoltava, Sermons SVF, i, 27. Jo denunciy a vosaltres un gran goyg, Serra Gèn. 154. Com vench en lo món aquell propheta e sanct Johan Baptista per denunciar lo adveniment de nostre Redemtor, Tirant, c. 95. Denunciar la guerra: declarar la guerra. Denunciar un tractat: fer conèixer a les potències contractants l'expiració del tractat.
|| 2. Manifestar, fer conèixer a l'autoritat, generalment amb fins coercitius; cast. denunciar. Si algun hom... qui haurà feyta la mala feyta lexarà la ciutat... la part aduersa deu dir e denunciar... al veguer e als batles, Cost. Tort. I, viii, 3. Lo dit rey de Mallorques... citam-lo que fos apparellat de respondre al crim que li era estat posat e a Nós denunciat, Pere IV, Cròn. 122. E l'altra terça part an aquell qui primer ho denuntiarà o acusarà, doc. a. 1482 (Jocs Fl. 1895, pàg. 204).
|| 3. Deixar veure una cosa sense tenir-ne intenció; cast. delatar. Bé ho denuncia la corranda que més d'una vegada hem sentit cantar, Massó Croq. 124. Tots denunciavan llur estament pels respectius temas de sas conversas, Pons Auca 260.
    Fon.:
dənunsiá (Barc., Palma); denunsiáɾ (Val.).
    Var. ort.
ant.: denuntiar.
    Etim.:
pres del llatí denuntiare, mat. sign.