Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desafiar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DESAFIAR (i sa var. ant. i dial. defiar). v. tr.
|| 1. ant. Manifestar enemistat un vassall a son senyor, o un senyor feudal al seu vassall; negar el vassall l'obediència al senyor, o negar aquest al vassall els seus furs i privilegis; cast. desafiar. Si negun diu esser fadigat de dret en príncep o en bisbe ne en senyor ne en son aduersari, o li aleuará que sia gitat de pau e de treues de son senyor o dirà que son senyor ha acuyndat ne deffiat, si proar no ho pot, esmen-li les ma afeytes que per assò farà, Usatge 116, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 301). Enuià'ns don Ferris de Liçana una carta en la qual nos enuiaua desafiar, Jaume I, Cròn. 458. Nós haguem d'acort, que abans que faéssem mal al emperador que'l desafiàssem, e reptàssem de fe e d'açò que feyt havia a nós, Muntaner Cròn., c. 216. Dos cavallers... per part de la dita Unió... anaren al infant En Pere per desafiar-lo, Pere IV, Cròn. 259. Lo rey don Henrich de Castella nos requerí que la dita nostra filla donàssem a son fill, e si no u volíem, que'ns desafiava, Pere IV, Cròn. 391.
|| 2. Provocar algú a lluitar, a competir en qualque cosa; cast. desafiar, retar. Ell desafia qualsevol a córrer, Lacavalleria Gazoph. Jo vos desafio de mòurer aquesta roca, id. ibid. Y acalant-se se desafiavan a qui cridaria més fort, Ignor. 56. Un homo se desafià a córrer amb una somera, Ignor. 38. Aquest missatje... me defià a qui faria més bocins d'una pedra tirant-la en terra, Alcover Cont. 40.
|| 3. Afrontar alguna cosa, no tèmer de lluitar-hi; cast. desafiar. ¿Què cercaven en aquella hora..., desafiant la fosca, el vent y la tempestat?, Rosselló Many. 46. Les vetladores qui festetjaven..., l'enamorat les aydava... per cobrar-se la feyna ab qualque pessic o besada, defiant el risc d'esser vists de la sogra, Galmés Flor 161. Amb els cabells eriçats... vaig davallar l'escala a bots, arruixat, desafiant-ho tot, Ruyra Parada 22.
    Fon.:
dəzəfiá (or., bal.); dezafiá (occ.); desafiáɾ (val.); dəfiá (mall.).
    Etim.:
del llatí medieval dis-affidare, ‘negar la fe o l'obediència al senyor’.