Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  divers
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

DIVERS, -ERSA adj.: cast. diverso.
|| 1. De diferent forma, caràcter o espècie. Per açò la força de humilitat e de erguyl és diuersa e contrària, Llull Gentil 98. La rahó per què los vents són engendrats enaxí per diuerses vapors, és per ço car, segons que és la regió diuersa, són les nuus diuerses en calitats concordants o contràries, Llull Felix, pt. iv, c. 9. Com la oració departesca de diverses parts, les quals són vuyt, Llull Cont. 323, 3. Anaren-se'n per diversos lochs, Desclot Cròn., c. 130. Han pres diverç naximent les malalties, Metge Somni iv. La cosa que és diversa no és aquella de la qual és diversa, Genebreda Cont. 148. Dos peses de llista de diuersos colors, doc. a. 1653 (Arx. del Patriarca, Val.). Tan oposats en llur índole i de tan diversa aplicació, Pons Com an., 50.
|| 2. ant. Estrany, diferent de la forma normal. Cerbero, fera cruel e diversa, ab goles tres caninament hi ladra, Febrer Inf. vi, 13.
|| 3. pl. Diferents; alguns. Els comanà a diversos cavallers, Muntaner Cròn., c. 192. Ací comença hom de entrar en Infern, en lo qual ha diverses habitacions, Metge Somni iii. Per foragitar diverses scàndels que fatalment se porien seguir, Cerimonial de Cervera, a. 1426. Com los prínceps per diverses rahons agen entre si discòrdies, Scachs 18. Passejà diverses vegades la vista de l'arbret a nosaltres, Ruyra Parada 54.
    Fon.:
diβέɾs (Barc., Val.); divέ̞ɾs (Palma).
    Sinòn.:
diferent, distint, vari.
    Etim.:
pres del llatí divĕrsu, mat. sign.