Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dolsa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOLSA (ant. escrit també dolça). f.
|| 1. ant., pl. Peces situades transversalment entre el mànec i la fulla d'una espasa o coltell, per a guardar la mà; cast. guardas, guarnición. Un bell coltell ab les dol ces de fin aur e ab la behina argentada, doc. a. 1421 (arx. mun. d'Igualada). La del brial | ell li abeura lo punyal | fins a les dolçes, Coll. dames 721. Vint y dos ganivets nous, ab dolces de banya, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 210).
|| 2. Tros de mitjà de marès, tallat amb una serra o xapat per la llivanya (Mall.). Fer dolses: treure pastells o peces planeres de poc gruix, amb un xerrac o amb un aixol (Mall.).
|| 3. Tauló de polzada i mitja (Men.); cada un dels taulons que es tallen d'un llenyam (Mall.); cast. tablón. Pro precio scilicet pro una dolsa de noguer et unum cayrat ad opus molendinorum, doc. a. 1432 (Arx. Gral. R. Val.). Item l'altra dolsa que resta de la dita sisa, doc. a. 1454 (mat. arx.). Per rahó e preu de quatre dolces velles... per obs de fer portes a les finestres dels retrets, doc. a. 1458 (mat. arx.). Una altra dolça de roura, xapada e torta, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 214).
|| 4. Instrument semblant al redable, però molt més gros, consistent en una peça plana de fusta molt ampla, amb un mànec curt enmig i dues anelles laterals per a enganxar-hi un animal i arrossegar la palla cap al cobert o altre lloc apte per a fer els pallers (Pla d'Urgell, Segarra, Garrigues, Ribera d'Ebre).
|| 5. Tallada de pasta fina de farina, que una vegada cuita es torna posar al forn i es bescuita (Mall.); cast. bizcocho. Voleu que veja si per aquesta terra trobaré quartos o dolses de bescuit o madritxos, Penya Mos. iii, 205. Hey hagué beure y confits y dolses, de tot abastament, Ignor. 11.
|| 6. Peça llarguera de sucre-esponjat (Men.); cast. bolado, azucarillo.
|| 7. Cadascun dels muntets de fideus que els fideuers formen en estendre'ls damunt els estendatges, per fer-los més vistosos i perquè es puguin traginar millor (Mall.).
|| 8. pl. Sagí, conjunt de matèria grassa d'una gallina (Men.); cast. enjundia.
|| 9. pl., fig. Greix, conjunt de matèria grassa d'una persona (Men.). «Aquesta dona té unes bones dolses».
    Fon.:
dɔ̞́ɫsə (Mall., Men.); dɔ́ɫsɛ (Urgell, Segarra, Garrigues, Gandesa).
    Intens.:
dolseta, dolsassa, dolsota, dolsarra.
    Etim.:
del llatí tardà dolsa, ‘grell d'all’. «Dolsa apareix documentat només a una col·lecció de receptes de la primeria del segle IX. El seu origen és desconegut. Schuchardt (Zschr. r. Ph. xxix, 452) el vol derivar del llatí dolichus (< gr. δóλιχος), nom d'una casta de fava; damunt el grau dolcus s'hauria format un derivat dolcĕa. Tal vegada aquesta explicació és la vertadera; el mot hauria estat pres en el Sud de França del·llenguatge dels colons grecs, i del Sud s'hauria desplegat cap al Nord com tantes altres expressions agrícoles» (Wartburg FEW, iii, 120).