Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. donzell
veure  2. donzell
veure  3. donzell
veure  4. donzell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. DONZELL m.
|| 1. ant. Jove noble encara no armat cavaller; cast. doncel. E menaré docents cavallers bé aparellats, e donzells e fills de cavallers qui seran cent e hun cavallers com serem a Mallorques, Desclot Cròn., c. 23. De part den Tomàs Desbach, doncell, vicealmirant, doc. a. 1369 (Hist. Sóller, i, 22). Lo honrat en Bernat Dolms, donzell, lochtinent del honorable mossèn Francesch Sagarriga, doc. a. 1387 (Boll. Lul. viii, 432). Curial... dix: ara pusch yo esser apellat lo donzell de la cota mal tallada, Curial, i, 43. Fills de cavallers, qui s'apellan donzells per ço com no són armats, Boades Feyts 324.—a) Patge; jove encara no armat cavaller, que estava al servei d'un príncep o senyor feudal; cast. paje. Un rey hauia dos donzells qui pensauen de sa persona, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Un asauts donzell obrí la porta, Llull Blanq. 42. Per sa doctrina | féu que Herodina | lo fes matar, | lo cap tallar | als seus donzells, Spill 8015.
|| 2. Fadrí; home jove i no mullerat; cast. mancebo. Quatre donzells axecan lo llit de mort, Costa Agre terra 173. Mes ¿quin donzell tot consirós s'allunya | de tan lluhit estol?, Costa Trad. fant. 55. Si he tengut en cobejança | la muller del veinat, | si amb cap dona he posat mala amistança | donzell o mullerat, Colom Juven. 178.
|| 3. Peix mari de l'espècie Ctenolabris iris (Val., ap. Boscà Fauna 505).
    Fon.:
dunzéʎ (or.); donzéʎ (occ., val.); donséʎ (val.); donzə́ʎ (mall.).
    Etim.:
del llatí dominicellu, ‘senyoret’.

2. DONZELL m.
|| 1. imatge  Planta de la família de les compostes, de l'espècie Artemisia absynthium (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. ajenjo. És una herba molt ramosa i carregada de fulles petites, grises blanquinoses, aromàtiques i amargues, que s'empren en decocció per a curar certes malalties. Altra ampolla ab II liures de aygua de donzell, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). Tinch gran vent | en lo ventrell, | ab lo donzell | no m'i trob bé, | mostrar-vos he | un jorn l'orina, Spill 5844. Quant lo cauall té cuchs en lo ventrell... hi és bo pendre donzell e menta, Dieç Menesc. ii, 97. Prin ruda e exens e donzell e edra e picau-ho, Flos medic. 172 vo. Li fareu cristera de decoctió de donzell y ruda, Agustí Secr. 181. La mateixa espècie és anomenada també donzell mascle.
|| 2. imatge  Donzell marí o donzell bord: planta de la mateixa família de les compostes, espècie Artemisia gallica i Artemisia maritima; cast. ajenjo marino.
|| 3. imatge  Donzell bord o donzell de muntanya: planta herbàcia de la família da les compostes, espècie Artemisia arborescens; cast. ajenjo de montaña.
|| 4. imatge  Donzell de mar: planta de la espècie Senecio cineraria DC., de tronc subllenyós a la base, albo-tomentós, molt ramificat; fulles albotomentoses per sota i verdes per damunt, fondament pinnatipartides (Mall.); cast. cenizo, cenicienta.
    Fon.:
dunzέʎ (pir-or., or., Mahó); donzéʎ (occ.); donséʎ (val.); donzə́ʎ (mall.); dunzə́ʎ (Ciutadella).
    Etim.:
probablement del llatí carduncellus, dim. de carduus, ‘card’, amb eliminació de l'element inicial car- per influència del radical de donzell art. 1. Segons A. Griera (Est. Rom. i, 44), donzell podria explicar-se com a provinent del llatí absinthium, mat. sign.; com que les dificultats fonètiques per a admetre una tal etimologia són tan grans, Griera hagué de recórrer a suposar regressions i transposicions i una proclisi de d-, que tot plegat fa la seva teoria complicadíssima i poc convincent. Sembla que Vittorio Bertoldi ha encertat l'origen vertader de donzell (Arch. Rom. xviii, 416-417) referint-lo al llatí carduncellus: aquest diminutiu de carduus i una forma *dracuncellus derivada de dracunculus, nom d'una espècie d'artemísia, s'han creuat i han format combinacions a base d'elements inicials darc- i crad-; el Sonchus oleraceus L té a Istria tots aquests noms: gradonzèl, gradonsèl, grandusèl, radonzèl, donzèl, etc., amb els quals cal relacionar el català donzell.

3. DONZELL m.
Mal blanc que es forma a les ungles de la mà (Conflent).
    Etim.:
tal vegada de *dracuncellus, dim. del llatí dracunculus, de draco, ‘dragó’.

4. DONZELL topon.
Poblet de 700 habitants situat prop d'Agramunt, comarca del Segre Mitjà.