Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  drecera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DRECERA (ant. escrit també dressera). f.
|| 1. ant. Direcció, línia recta cap a un objecte. Leugera cosa és als amadors vostres que us atroben tota hora que us vullen, car per totes les dresseres vos poran atrobar, Llull Cont. 5, 14. Si tant era que la superficients de la terra dejús nos estiguessen hòmens, als quals parria possíbol que nosaltres e les peres e les aygües a amunt anassen, lo qual a amunt parria a ells que fos avall per ço car tendrien lurs peus en dressera de nós e nós los nostres en dressera d'ells, Llull Cont. 175, 25. En drecera d'aquella encontrada... estava un pastor, Llull Blanq. 49. L'escuder mostrà a Fèlix la carrera e la dressera per la qual vench en aquelles parts, Llull Felix, pt. v, c. 1. Per una pujada que y hauia podien uenir là on els eren, e era en dressera d'aquel loch, Jaume I, Cròn. 26. Un trabuquet que hauíem a Tortosa feyt e dos fenèuols, e faem-los parar e tiraren en aquela drecera on era la ost, Jaume I, Cròn. 262. Sia dita plaja tro a la taula de acordar e en la drecera d'aquella, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182)
|| 2. Camí més curt que el principal per a arribar a un lloc; cast. atajo, trocha. Partiren-se de aquí e travessaren per camins e per dreceres que foren fort prop de Perpinyà, Desclot Cròn., c. 134. Va amunt per la garriga entro a la dreçera que puge a la cingla, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 156). La orde artificial no's ten pas al gran camí; ans per senders o per adressament o dressera qui'l menen pus delliurament lla on vol anar, Brunet Tresor 321. Per revolts y dresseras fan son camí, Aguiló Poes. 75. Enfila una drecera vers Carranca, Canigó, viii. Anirem per les dreseres, Llorente Versos, i, 36. Fer drecera: anar per camí més curt que el camí gran o principal. Allà corre, dresseres fent pel rocam, Costa Agre terra 119.
|| 3. fig. Mitjà o manera per a fer o aconseguir més aviat una cosa; cast. atajo. Axò és una gran dressera, Ignor. 15. L'amor sempre està despert | i sap totes les dreceres, Colom Juven. 34. Anar per la drecera: obrar de la manera més eficaç per a fer o aconseguir ràpidament allò que es vol.
    Refr.
—a) «Qui la drecera a caçar va, marrada fa»: vol dir que moltes vegades l'anar per la drecera allarga més el viatge que si anassin pel camí normal (Olot).—b) «No hi ha drecera sense costera» (Tortosa).—c) «Fuig de les dreceres, que tot són canseres» (Tortosa).—d) «Tot camí és drecera per al qui sap de caminar»; «Tot bon camí és drecera».—e) «Per la drecera no deixis la carretera»; «Si vols fer drecera, no deixis la carretera»; «Per fer bona drecera, passa per la carretera»; «No deixis la carretera per la drecera»; «Drecera, drecera, si no haig de tornar enrera» (Griera Tr.): refranys que recomanen que es segueixin els camins usats i ben coneguts, en lloc de cercar dreceres dubtoses.
    Fon.:
dɾəséɾə (pir-or., or., bal.); dɾeséɾɛ (Tremp, Ll., Falset, Gandesa); dɾeséɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
drecereta; drecerota.
    Etim.:
derivat de dreçar.