Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. eix
veure  2. eix
veure  3. eix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EIX m.: cast. eje.
|| 1. Peça de fusta, de metall o d'altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o vàries rodes o altres peces que revolten. «L'eix del carro». «L'eix de la campana». Que no ho veues aquey fangàs | que finse a l'eix te fa un espès argamàs?, Saisset Moun da coses, 18. Eix giratori: el que té subjecta una roda o altra peça i la fa voltar pel seu propi moviment de revolució.
|| 2. Recta que travessa un cos o sistema i sobre la qual aquest giravolta, a al voltant de la qual les parts d'aquest estan disposades simètricament; línia central d'un cos. L'eix de la terra: recta imaginària al voltant de la qual giravolta el globus terrestre. Eixos d'un cristall: les línies rectes que uneixen els centres de dues cares oposades, el punt mitjà de dues arestes o el vèrtex de dos angles oposats d'un cristall. Eix principal: el que determina la simetria més perfecta d'un cristall. Eixos secundaris: els que no determinen simetria perfecta.
|| 3. Recta o cadascuna de les rectes a les quals es refereixen les altres parts d'una figura per a fixar-ne la posició, midar-les, etc. «Els dos eixos de coordenades».
|| 4. fig. La part central i principal d'un conjunt, al voltant de la qual actuen els altres elements d'aquest. «Hi ha dos arguments que són l'eix del meu raonament». «L'eix de la nostra política colonial ha d'esser la compenetracíó espiritual amb la colònia». L'Elvira... era el cap de turc vers on es dirigien tots els dards, l'eix entorn del qual giravoltaven els pensaments, Pons Com an., 167.
    Fon.:
éјʃ (or., occ., val.); éʃ (or., bal.); éјs (Castelló, Sueca). La forma eix existeix ben viva en el llenguatge parlat de Catalunya continental i València; a les Balears és forma literària, a la qual correspon en el llenguatge quotidià el castellanisme eje i el sinònim fusell o fuell.
    Sinòn.:
fusell.
    Var. form. dial.:
aix.
    Etim.:
del llatí āxe, mat. sign.

2. EIX, EIXA adj. i pron. demostr.
Aqueix; cast. ese. Eix és mestre Nicolau, Turmeda Diuis. 16. Com serà tan dessentit eix amich vostre? Viudes donz. 600. Exes senyores me perdonen, Somni J. Joan 1310. Ni menys per a mi són exes passades, Proc. olives 1009. Pensant que los galls li feyen eix dany perquè no era de llur espesi, Faules Isòp. 170. Quant va hoir exa aytal noua, Boades Feyts 202. Anem a Vilafranca per eixa nit, Aguiló Poes. 207. En eix treball de cíclop la set lo desdelita, Atlàntida i. Sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís, Verdaguer Idilis. Fugiren d'eixes riberes, Costa Trad. fant. 62. Eixa, senyor, serà la dona que a Isaac destines, Alcover Poem. Bíbl. 32.
    Fon.:
éјʃ (or., occ., val.); éʃ (or., val., bal.). La forma eix és viva en el llenguatge parlat del català occidental, en part de l'oriental i en eivissenc; en valencià predomina la variant eixe (éјʃe). En mallorquí i menorquí, com en una gran part del català oriental, no existeix vulgarment la forma eix ni eixe, sinó la variant reforçada aqueix.
    Etim.:
del llatí ĭpsu, ‘el mateix’.

3. EIX interj.
Ecs (Griera Tr.).