Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eixamenar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

EIXAMENAR v.
|| 1. intr. o refl. Emigrar d'un rusc les abelles velles quan ja és nat el poll, per a formar altres colònies (or., occ., val., bal.); cast. enjambrar. Lo febrer és temps dispost per a regonèixer los buchs de les abelles si s'hi meten arnes en elles o si volen examenar, Sumari, a. 1568 (ap. Aguiló Dicc.). A mitjan mars ja comensava es triquet d'axamenar, Alcover Rond. ii, 144. «Enguany l'abellar ha eixamenat molt».
|| 2. tr. Fer emigrar les abelles velles d'un rusc perquè formin altres colònies; cast. enjambrar. Abelletes d'or del cel, | ¿en eix rusch qui us axamena?, Verdaguer Fug. 70. Abelles que en eixa bresca aixamenà l'Altíssim, Verdaguer Somni 96. Era el primer que veia les abelles eixamenades i multiplicades, Riber Geòrg. 96. Per a eixamenar, solen col·locar un rusc amb la boca girada cap a la del rusc d'on han de sortir les abelles, i piquen amb els dits o amb un bastó al fonell de darrera d'aquest, i les abelles surten i es fiquen a l'altre. També es provoca la sortida de les abelles fumigant-les amb excrement de bou; elles per alliberar-se del fum abandonen el rusc i es fiquen dins l'altre, on han de fundar la nova colònia.
|| 3. absol. Replegar els eixams perduts, dels arbres o roques on estan posats (Conflent, Empordà, Val.).
|| 4. intr. Sortir les formigues alades, volant, de llur cau, després de ploure (Vendrell, Tarr., Gandesa).
|| 5. intr. o refl. Sortir a eixams o en gran multitud els animals, persones, coses. Déu! ¿qui com Ell? Llença al no-res un Fiat | i belluguen los mons eixamenats, Verdaguer Idilis.
|| 6. Escampar la llavor fent-la sortir de la mà el qui sembra (Pineda). «Nosaltres sembrem eixamenant».
    Fon.:
əʃəməná (pir-or., or., bal.); eјʃamená (Pont de S., Llucena); aјʃamená (Calasseit, Tortosa, Morella); aјʃemená (Massalcoreig, Pradell, Falset); eјʃamenáɾ (Cast.); aјʃamenáɾ (Val.); aјʃemenáɾ (Pego).
    Etim.:
del llatí examinare, mat. sign. || 1, 2.